NOTA DE PREMSA
Aquests radars serveixen per observar en temps real la situació i quantitat de precipitació que està caient dins del seu radi d'acció (uns 240 km.). Cada radar ofereix una imatge que es complementa amb la de l'altra, per obtenir una representació de les pluges del global de l'àrea de rastreig. Així, quan es disposi dels quatre radars projectats, s'aconseguirà conèixer l'evolució de les tempestes i borrasques de tot Catalunya, amb molta més precisió que actualment.
El GEPEC-Ecologistes de Catalunya està plenament d'acord amb la necessitat de protegir a la població dels riscos meteorològics (i que hauria de contemplar més coses que no pas una detecció precoç...), així que veu plenament justificada la necessitat de crear aquesta xarxa de radars. Però molt ens temem que els ulls dels nostres gestors es tornaran a girar cap a les serres més salvatges i importants de les nostres comarques per bastir el radar tarragoní, com darrerament ens tenen acostumats. Així doncs, ens volem avançar i fer una proposta vàlida que no comprometi la salvaguarda dels cims més ben conservats i de més valor de casa nostra i que permeti garantit la instal·lació d’aquest radar amb el menor impacte possible.
Per fer una proposta vàlida d’ubicació del radar, s'han analitzat els cims de la Pre-litoral tarragonina que podrien ser susceptibles de la instal·lació d'un radar, atenent a dues condicions indispensables: una bona cobertura de rastreig pel radar i un baix impacte ambiental. Les bones condicions de rastreig s'obtenen a cims dominants, situats a una alçada d’entre 500 i 900 metres aproximadament, i que d’altres serres o cims no els hi facin una excessiva pantalla. Un impacte ambiental baix el garanteix que el cim ja disposi d’accés per vehicles, de xarxa elèctrica i –fins i tot– d’altres infrastructures similars, a banda de no trobar-se dins una àrea protegida o en una zona d’especial valor ecològic.
La conclusió a aquest estudi del GEPEC-Ecologistes de Catalunya, és que cap cim de la zona central de la demarcació tarragonina compleix les dues condicions obligatòries per la instal·lació del Radar. Si que hi ha diversos cims que podrien tenir una qualitat de rastreig òptima, però estan situats dins de zones protegides, o no s’hi arriba actualment en vehicle o no disposen de línia elèctrica. i per tant els impactes que és provocarien, cas de construir-se els radars, serien molt severs Així doncs, es descarta trobar un punt adequat, ja que els que –en canvi– no tindrien un impacte gaire alt, les condicions de rastreig són dolentes.
No obstant això, hi ha una solució que resol el problema: que s’instal·lin dos radars per contra d’un. Aquesta solució ve avalada pels següents punts:
- La província de Tarragona té una forma allargada i relativament estreta. Per tant, si només s’instal·la un radar ha de fer-se a la zona central.
- Cap cim de la zona central de la demarcació compleix les dues condicions prèvies per la instal·lació del radar: bona qualitat de rastreig i baix impacte ambiental.
- Actualment, la Generalitat té administrativament dividida la província en dues demarcacions: el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Així mateix, també hi ha dues delegacions del Departament de Medi Ambient.
- La qualitat de protecció a la població que poden oferir els radars meteorològics a la població, en tan que eines per seguir l’evolució de les borrasques, ve donada per l’espai controlat de manera efectiva pels radars. És evident que un de situat a la zona central de Tarragona tindrà dificultats per observar tempestes que vinguin de la zona de Terol o Castelló.
- La construcció de dos radars a cims que disposin actualment d’accés motoritzat i de línia elèctrica, pot tenir un pressupost global inferior a tenir-ne només un a un cim sense línia i accés.
En resum, la disposició de dos radars petits, un al Camp de Tarragona i un altra a les Terres de l’Ebre és la millor solució a la necessitat de controlar el territori per radars meteorològics, ja que hi haurà una millor cobertura de rastreig que permetrà avançar-se a possibles riscos, es poden disposar a cims on el seu impacte serà baix i, el preu de tenir dos radars pot ser similar a un pel que calgui obrir una pista i bastir una línia elèctrica nova.
Finalment, els punts que proposem com a més adequats són:
- Camp de Tarragona: Miramar: Hi ha dos cims possibles: la Cogulla (788 mts.) i el Tossal de la Somerota (771 mts.), que estan situats al bell mig de la Serralada Pre-litoral, sobre del poblet de Miramar. S’hi accedeix en vehicle i hi ha línia elèctrica. No és zona protegida, tot i que es a l’entorn del PEIN Tossal Gros. Els cims ja estan transformats per diverses antenes. Disposa d’una facultat de rastreig molt alta, especialment cap el Camp de Tarragona i el mar i cap a l’interior (Conca de Barberà, Garrigues, Urgell...).
- Terres de l’Ebre: la Fatarella. És podria a diversos punts de la Serra de la Fatarella, al sud de la Punta de l’Home i al voltant de 550 mts. d’alt. Hi ha xarxa elèctrica i accés per a vehicles. La banda de rastreig seria molt bona cap a la vall de l’Ebre (Aragó, sud de Lleida), per poder observar tempestes que es dirigeixin cap a Catalunya des d’aquest sector. Així mateix, donaria cobertura a totes les Terres de l’Ebre.
Fora d'aquest dos emplaçaments, el GEPEC-Ecologistes d Catalunya entén que és inviable, des d'un punt de vista sostenible, la construcció d'un radar per part de MeteoCat, a les comarques meridionals.
Reus, 12 de juliol de 2003