El radar de Puig d'Arques millorarà la vigilància meteorològica i el pronòstic a curt termini a les comarques gironines

• El radar permetrà minimitzar els efectes dels aiguats sobre les persones i el terreny

Amb la incorporació del radar de Puig d'Arques, que s'inaugura avui, es millora notablement el senyal rebut de les comarques del nord-est, així com del Pirineu i Prepirineu més orientals. D'altra banda, es produirà una superposició del senyal entre els dos radars, el de Vallirana i el nou, (zona més fosca entre radars de la figura 1) que permetrà millorar els resultats per a les comarques de la zona (Vallès, Osona, Maresme, La Selva, etc.).

El radar cobreix l'àrea en un radi d'uns 130 quilòmetres. Combinat amb el radar de Vallirana, l'àrea de la qual es pot obtenir informació quantitativa és la representada a la figura 1. La imatge mostra la reflectivitat dels ecos, una mesura de la intensitat de l'energia retornada pels blancs o obstacles (en aquest cas, la pluja) interceptats pel radar. En general, a major reflectivitat (colors més càlids en la figura 1), major intensitat de precipitació. Es tracta d'imatges que mostren observacions a igual altitud (1000 metres per sobre del nivel del mar).

Figura 1. Imatge simulada de la composició dels radars de Vallirana i Puig d'Arques.
Es poden observar bàsicament dues línies de tempestes, una davant del litoral tarragoní
i una altra de més intensa afectant el Barcelonès, el Maresme i el mar davant de La Selva i el Baix Empordà.

El funcionament bàsic d'un radar consisteix en emetre polsos d'energia radioelèctrica -concretament de microones- i analitzar l'eco retornat pels blancs interceptats. L'emissió del radar es fa a través d'una antena que gira contínuament per tal de rebre informació de totes direccions a partir d'un cert angle d'elevació per sobre l'horitzó per tal d'evitar blancs de terra (muntanyes, edificis,etc).

A la figura 2 es pot veure una representació esquemàtica d'un radar, mentre que a la figura 3 es mostra la situació actual del radar al Puig d'Arques.

Fig.2. Radar model 4370 amb torre de 23 metres d'altura.

Figura 3. Radar meteorològic de Puig d'Arques.

El radar de Puig d'Arques és un radar meteorològic Radtec-4370, amb una potència de pic de 7.5 kW, instal·lat sobre una torre de 23 metres d'altura. El seu cost total (adquisició i instal·lació) ha estat d'uns 2.400.000 €.

Per tal de reduir l'impacte ambiental, el Departament de Medi Ambient ha fet diverses actuacions de forma paral.lela a la instal·lació del radar, com ara el soterrament de la línia elèctrica en un tram de 5 quilòmetres; el soterrament de l'estació transformadora prop del cim del Puig d'Arques; l'adequació morfològica i revegetació de totes les àrees sobre les quals s'ha actuat per realitzar l'obra; la restauració del dolmen de Puig d'Arques i ordenació i revegetació de l'àrea que l'envolta, amb la supervisió del Departament de Cultura; i l'estudi de les diferents variants del camí d'accés al cim per tal de reduir l'impacte visual i sobre la vegetació. Totes les actuacions sumen un valor de més de 600.000 €.

La Xarxa de Radars Meteorològics de Catalunya (XRM)

La XRM és la resposta a la necessitat d'un sistema modern i eficaç per detectar, seguir, predir i minimitzar els efectes de les pluges intenses a Catalunya. Atesa la complexitat orogràfica de Catalunya, d'acord amb un estudi de cobertures radar elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya l'any 1998, la XRM va requerir quatre radars per cobrir adequadament tot el territori.

La XRM es va iniciar amb el radar de Vallirana, propietat del Departament de Medi Ambient i en règim d'explotació conjunta mitjançant un Conveni de Col·laboració amb la Universitat de Barcelona i Televisió de Catalunya, al qual s'hi incorpora ara el radar de Puig d'Arques. La xarxa s'ampliarà més endavant amb dos radars més: un a l'interior de Catalunya i l'altre al prelitoral sud.

Millores en hidrometeorologia i en pronòstic a molt curt termini

La futura xarxa de 4 radars a Catalunya permetrà grans avenços en la integració meteorologia-hidrologia, ja que es podrà disposar d'un camp de pluja en temps real molt aproximat a la realitat. A partir d'aquest camp de pluja es podrà arribar a preveure la resposta dels rius a la precipitació.

Aquest projecte de futur ha començat ja a desenvolupar-se mitjançant un Conveni de Col·laboració entre el Departament de Medi Ambient (Agència Catalana de l'Aigua i Servei Meteorològic de Catalunya) i la UPC (Departament d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental), destinat a crear un grup de recerca en hidrometeorologia. Aquest grup treballa de forma continuada en recerca aplicada i en la formació de personal tècnic altament qualificat per afrontar amb èxit el desenvolupament de les aplicacions hidrològiques dels radars meteorològics a Catalunya.

L'objectiu final d'aquest projecte, de tres anys de durada, és usar les infraestructures hidrològiques de l'ACA (bàsicament el Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica, SAIH) i les meteorològiques de l'SMC (bàsicament els radars meteorològics i les estacions meteorològiques), per tal d'arribar a algorismes que permetin conèixer els nivells de crescuda dels rius de Catalunya en funció de la precipitació caiguda i mostrada per la xarxa de radars.

De les imatges radar i de la informació de la xarxa pluviomètrica de l'SMC i de l'ACA es podrà obtenir un camp de precipitació gairebé perfecte. A partir d'aquest camp, i amb l'ús dels models hidrològics amb els que treballa de fa temps l'UPC, es podrà arribar a donar un pas més en la gestió de les alertes hidrològiques i en l'adequada planificació territorial de Catalunya.

En l'àmbit del pronòstic meteorològic, també s'ha posat en marxa un altre Conveni de Col·laboració, en aquest cas amb la Universitat de Barcelona, per tal de millorar el Nowcasting (pronòstic a molt curt termini) a partir de les imatges dels radars, de les dades d'estacions meteorològiques, de les imatges de satèl·lit i dels models numèrics de mesoescala. Aquest segon projecte permetrà, en un futur proper, millorar notablement els pronòstics meteorològics fins a 3 hores vista.

Barcelona, 24 de juliol de 2002