Al llarg de la seva vida va ingressar en diverses societats astronòmiques. L'any 1925 ingressà a la Sociedad Astronómica de España y América. El 1929 ingressà a la Société Astronomique de France, de la qual va rebre l'any 1989 la medalla de bronze "Camille Flamarion". El 1954 començà a observar les taques del Sol, tasca en la qual ha estat un dels observadors més regulars del món i que va dur a terme fins fa pocs anys. El 1959 fou nomenat vocal de la Comisión Nacional de Astronomía del Consejo Superior de Investigaciones Científicas en representació dels astrònoms aficionats. I també va ser membre de la International Lunar Society mentre va funcionar. Lany 1986, coincidint amb el pas del cometa Halley i mitjançant la publicació d'una sèrie d'articles al setmanari vigatà Ausona, va aglutinar al seu entorn una bona colla d'aficionats a l'astronomia de la comarca d'Osona i va fundar l'Agrupació Astronòmica d'Osona, a la qual va llegar els seus llibres i aparells astronòmics.
D'altra banda, als anys 70, Mn. Manuel es va iniciar en la meteorologia, col·laborant amb el Sr. Llucià Riubrogent, de Ràdio Vic, i l'agost de 1976 l'Instituto Nacional de Meteorología li va proposar de fer-se càrrec de l'estació meteorològica núm. 347-D de Vic. El 23 de març de 1993, el Centre Meteorològic Territorial de Catalunya (depenent de l'INM) li concedí un diploma en reconeixement dels seus treballs en el camp de la meteorologia.
Al llarg de la seva vida Mn. Manuel Serinanell ha publicat nombrosos
articles en diverses publicacions de Vic i comarca. També ha publicat
dos llibres: Pinzellades sobre la història i orígens de
l'astronomia fins al nostre mil·lenari (Sabadell: Ausa, 1989)
i L'observatori Pratdesaba de Vic
(Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, 1992).