I

Iceberg (pron. àisberg)

Nom d'origen nòrdic, universalment adoptat per a designar els grans blocs de glaç flotant en l'oceà, procedents de les glaceres o de les barreres de glaç circumpolars.

Indicatiu

Xifra o grup de xifres (o de lletres) que en un meteo serveixen per a indicar l'estació a la qual es refereixen les dades.

Inèrcia

Qualitat que tenen en general els aparells de mesura, de trigar a indicar les variacions de l'element que han de mesurar. (Vid. Retard.)

Inestabilitat

Condició de l'aire que lleument separat de la seva posició d'equilibri, continua el desplaçament iniciat. S'aplica principalment a la inestabilitat vertical.

Inestabilitat absoluta

Condició en la qual el gradient tèrmic vertical és superadiabàtic, o sia superior al gradient adiabàtic de l'aire sec.

Inestabilitat condicional

Vid. Equilibri condicional.

Inestabilitat convectiva

Condicions de temperatura i humitat en les quals una capa d'aire primitivament estable esdevé, en cas de convecció, inestable en relació amb l'aire saturat.

Inestabilitat latent

Condició de l'aire en equilibri pseudo-làbil.

Inestabilitat mecànica

Situació atmosfèrica en la qual la convecció es produeix sense necessitat d'impuls inicial, a causa d'ésser la densitat de l'aire creixent amb l'altitud (el gradient vertical de temperatura, superior a 3,42°C per 100 metres). A la inestabilitat mecànica s'ha donat també el nom d'estat d'autoconvecció.

Infiltració

Percolació.

Insolació

a) Fet de lluir el Sol. Algunes vegades expressa la durada de la insolació que sol mesurar-se en hores i fracció d'hora. b) Quantitat de radiació solar rebuda per una superfície.

Integral tèrmica

Suma de les temperatures mitges diàries, compresa entre dues fases importants del cicle vegetatiu d'una planta. Es compta en dies-graus. (Vid. Temperatura acumulada.)

Intercanvi d'aire

La barreja d'aire entre llocs més o menys llunyans, per efecte dels vents, de la convecció i la turbulència.

Interdiürn

Adj. D'un dia a l'altre, entre dos dies consecutius. Es diu de les variacions d'un element meteorològic, o dels canvis en les cartes del temps, que tenen lloc d'un dia al següent a la mateixa hora.

Interval

a) Regió compresa entre dos sistemes nuvolosos, amb cel clar o poblat solament de núvols locals

b) Increment de temps al qual es refereix la variació d'un element meteorològic.

Inversió (abreviació de "inversió de temperatura")

a) Gran disminució o canvi de signe del gradient tèrmic vertical en algun lloc de l'atmosfera. b) La regió en la qual té lloc la inversió

Inversió superior = Tropopausa.

Ió

Qualsevol de les dues parts, carregades d'electricitats contràries, en les quals es descompon una molècula per efecte de la dissolució o altres accions físiques.

Ionització

Producció o existència d'ions a l'atmosfera.

Ionosfera

Regió superior de l'atmosfera, per damunt dels 100 km, en la qual els gasos estan molt ionitzats i la temperatura sembla ésser-hi ràpidament creixent amb l'altitud.

Iridescència o irisació

Coloració irisada d'alguns núvols mitgencs o alts. Se la considera produïda per la difracció de la llum solar o lunar, en rasar les gotetes líquides sobrefoses o els cristallets de glaç.

Isal·lobares

Adj. Línies que en la carta del temps passen per tots els punts en els quals la variació de pressió en un cert període (3 h, 6 h, etc.) ha estat la mateixa.

Isal·lotermes

Adj. Línies que en la carta del temps uneixen punts on la variació de temperatura en un interval de temps donat, ha estat la mateixa.

Isanòmales

Adj. Línies que en un mapa passen per tots els punts d'igual anomalia (p. ex., d'igual anomalia tèrmica en relació amb la temperatura mitja del paral·lel terrestre respectiu).

Isentròpic

Adj. Que té lloc sens variació de l'entropia. (Superfície isentròpica = Superfície d'igual entropia.)

Iso

Prefix que significa "igual" i s'usa, unit a altres mots, per a designar les línies o superfícies en les quals algun element meteorològic té el mateix valor.

Isòbar (o isobàric)

Adj. D'igual pressió atmosfèrica. (Línies isobàriques = línies d'igual pressió règim isobàric = manera com estan distribuïdes les pressions.)

Isobrontes

Adj. Línies que uneixen els punts pels quals passa simultàniament una línia de tempestes.

Isògones (del vent)

Adj. Línies que passen pels punts on el vent té la mateixa direcció relativament als punts cardinals. En el mètode de Sandstrom, llur tractat és una operació prèvia per al de les línies de corrent.

Isograma

Mapa en el qual ha estat dibuixat un sistema d'isolínies.

Isohietes

Adj. Línies que passen per punts d'igual quantitat de precipitació aquosa.

Isolínies

Nom genèric de les línies que en un mapa uneixen punts on és igual el valor d'algun element meteorològic. La terminologia de les isolínies, gairebé tota d'etimologia grega, és molt vasta; però són molts els noms d'aquesta classe que estan pràcticament en desús. A més, amb poc d'esforç es pot deduir per a cadascun, si es vol, la forma catalana escaient. Es pot veure una relació molt completa d'aquestes famílies de línies (isograms) en un treball del professor C. F. Talman publicat en la Monthly Weather Review dels Estats Units (abril del 1917, pàgines 195-198), o bé en el del R. P. Selga Vocabulario de líneas meteorológicas, publicat en el Butlletí de la Sociedad Astronómica de España y América, núms. 153 a 159. Al Lexique météorologique en consten també en gran nombre.

Isòmeres o isomèriques

Adj. Es diu de les línies que uneixen els punts per als quals l'anomalia mensual, anual, etc., de pluja té el mateix valor, comptat en tant per cent de la pluja normal.

Isonefes

Adj. Línies que uneixen els punts de la Terra que tenen la mateixa nuvolositat mitja.

Isopícnic

Adj. D'igual densitat

Superfícies isopícniques = Superfícies que passen pels punts on l'aire té la mateixa densitat. Nivell isopícnic = altitud (d'uns 8 km) a la qual són petites les variacions de densitat de l'aire.

Isopletes

Adj. Línies que en una gràfica passen per punts corresponents a un determinat valor d'un element meteorològic, quan aquest és referit a dues variables independents, una de les quals, generalment, és el temps (p. ex., temperatura per a cada hora del dia i cada època de l'any). Quan la gràfica és una representació cartesiana, les isopletes vénen a ésser com les corbes de nivell d'un mapa topogràfic.

Isostèric

Adj. D'igual volum específic. Coincideix en significat amb Isopícnic.

Isoterma (o isotèrmica)

Adj. Línia que passa per punts d'igual temperatura (de l'aire o de l'aigua de mar).