I
- Iceberg (pron.
àisberg)
- Nom d'origen nòrdic, universalment adoptat per a
designar els grans blocs de glaç flotant en
l'oceà, procedents de les glaceres o de les barreres de
glaç circumpolars.
- Indicatiu
- Xifra o grup de xifres (o de lletres) que en un meteo serveixen per a indicar
l'estació a la
qual es refereixen les dades.
- Inèrcia
- Qualitat que tenen en general els aparells de mesura, de
trigar a indicar les variacions de l'element que han de mesurar.
(Vid. Retard.)
- Inestabilitat
- Condició de l'aire que lleument separat de la
seva posició d'equilibri, continua el
desplaçament iniciat. S'aplica principalment a la
inestabilitat vertical.
- Inestabilitat
absoluta
- Condició en la qual el gradient tèrmic
vertical és superadiabàtic, o sia superior al gradient
adiabàtic de l'aire sec.
- Inestabilitat
condicional
- Vid. Equilibri condicional.
- Inestabilitat
convectiva
- Condicions de temperatura i humitat en les quals una
capa d'aire primitivament
estable esdevé, en cas de convecció,
inestable en relació amb l'aire saturat.
- Inestabilitat
latent
- Condició de l'aire en equilibri pseudo-làbil.
- Inestabilitat
mecànica
- Situació atmosfèrica en la qual la convecció es
produeix sense necessitat d'impuls inicial, a causa
d'ésser la densitat de l'aire creixent amb l'altitud (el gradient vertical de temperatura, superior a
3,42°C per 100 metres). A la inestabilitat
mecànica s'ha donat també el nom d'estat d'autoconvecció.
- Infiltració
- Percolació.
- Insolació
- a) Fet de lluir el Sol. Algunes vegades expressa la durada de la
insolació que sol mesurar-se en hores i fracció
d'hora. b) Quantitat de radiació solar
rebuda per una superfície.
- Integral
tèrmica
- Suma de les temperatures mitges diàries, compresa
entre dues fases importants del cicle vegetatiu d'una planta.
Es compta en dies-graus.
(Vid. Temperatura acumulada.)
- Intercanvi d'aire
- La barreja d'aire entre
llocs més o menys llunyans, per efecte dels vents, de
la convecció i
la turbulència.
- Interdiürn
- Adj. D'un dia a l'altre, entre dos dies consecutius. Es
diu de les variacions d'un element meteorològic,
o dels canvis en les cartes del temps, que tenen lloc d'un dia al
següent a la mateixa hora.
- Interval
- a) Regió compresa entre dos sistemes nuvolosos,
amb cel clar o poblat solament de núvols locals
- b) Increment de temps
al qual es refereix la variació d'un element meteorològic.
- Inversió (abreviació
de "inversió de temperatura")
- a) Gran disminució o canvi de signe del gradient tèrmic
vertical en algun lloc de l'atmosfera. b)
La regió en la qual té lloc la
inversió
- Inversió superior = Tropopausa.
- Ió
- Qualsevol de les dues parts, carregades d'electricitats
contràries, en les quals es descompon una
molècula per efecte de la dissolució o altres
accions físiques.
- Ionització
- Producció o existència d'ions a l'atmosfera.
- Ionosfera
- Regió superior de l'atmosfera, per damunt dels
100 km, en la qual els gasos estan molt ionitzats i la temperatura sembla
ésser-hi ràpidament creixent amb l'altitud.
- Iridescència o
irisació
- Coloració irisada d'alguns núvols mitgencs o
alts. Se la considera produïda per la difracció de la
llum solar o lunar, en
rasar les gotetes líquides sobrefoses o els
cristallets de glaç.
- Isal·lobares
- Adj. Línies que en la carta del temps passen per tots els punts en
els quals la variació de pressió en un cert
període (3 h, 6 h, etc.) ha estat la mateixa.
- Isal·lotermes
- Adj. Línies que en la carta del temps uneixen punts on la
variació de temperatura en un
interval de temps donat, ha estat la mateixa.
- Isanòmales
- Adj. Línies que en un mapa passen per tots els
punts d'igual anomalia
(p. ex., d'igual anomalia tèrmica en relació amb
la temperatura mitja del paral·lel
terrestre respectiu).
- Isentròpic
- Adj. Que té lloc sens variació de l'entropia.
(Superfície isentròpica = Superfície
d'igual entropia.)
- Iso
- Prefix que significa "igual" i s'usa, unit a altres mots,
per a designar les línies o superfícies en les
quals algun element
meteorològic té el mateix valor.
- Isòbar (o
isobàric)
- Adj. D'igual pressió
atmosfèrica. (Línies isobàriques =
línies d'igual pressió règim
isobàric = manera com estan distribuïdes les
pressions.)
- Isobrontes
- Adj. Línies que uneixen els punts pels quals passa
simultàniament una línia de tempestes.
- Isògones (del
vent)
- Adj. Línies que passen pels punts on el vent té la mateixa direcció
relativament als punts cardinals. En el mètode de
Sandstrom, llur tractat és una operació
prèvia per al de les línies de corrent.
- Isograma
- Mapa en el qual ha estat dibuixat un sistema d'isolínies.
- Isohietes
- Adj. Línies que passen per punts d'igual quantitat
de precipitació
aquosa.
- Isolínies
- Nom genèric de les línies que en un mapa
uneixen punts on és igual el valor d'algun element meteorològic.
La terminologia de les isolínies,
gairebé tota d'etimologia grega, és molt vasta;
però són molts els noms d'aquesta classe que
estan pràcticament en desús. A més, amb
poc d'esforç es pot deduir per a cadascun, si es vol,
la forma catalana escaient. Es pot veure una relació
molt completa d'aquestes famílies de línies
(isograms) en un treball del professor C. F. Talman publicat
en la Monthly Weather Review dels Estats Units (abril del
1917, pàgines 195-198), o bé en el del R. P.
Selga Vocabulario de líneas meteorológicas,
publicat en el Butlletí de la Sociedad
Astronómica de España y América,
núms. 153 a 159. Al Lexique
météorologique en consten també en gran
nombre.
- Isòmeres o
isomèriques
- Adj. Es diu de les línies que uneixen els punts per
als quals l'anomalia
mensual, anual, etc., de pluja té el mateix
valor, comptat en tant per cent de la pluja normal.
- Isonefes
- Adj. Línies que uneixen els punts de la Terra que
tenen la mateixa nuvolositat mitja.
- Isopícnic
- Adj. D'igual densitat
- Superfícies isopícniques =
Superfícies que passen pels punts on l'aire té la mateixa densitat. Nivell
isopícnic = altitud (d'uns 8 km) a la
qual són petites les variacions de densitat de l'aire.
- Isopletes
- Adj. Línies que en una gràfica passen per
punts corresponents a un determinat valor d'un element meteorològic,
quan aquest és referit a dues variables independents,
una de les quals, generalment, és el temps (p. ex., temperatura per a cada
hora del dia i cada època de l'any). Quan la gràfica
és una representació cartesiana, les isopletes
vénen a ésser com les corbes de nivell d'un mapa
topogràfic.
- Isostèric
- Adj. D'igual volum específic. Coincideix en
significat amb Isopícnic.
- Isoterma (o
isotèrmica)
- Adj. Línia que passa per punts d'igual temperatura (de l'aire o de l'aigua de mar).
Retorn a l'índex del Vocabulari Meteorològic
Català
Retorn a l'índex d'InfoMet