N

Nacrat

Adj. S'aplica als núvols (particularment altocúmulus) que mostren irisacions semblants a les del nacre, per efecte de la difracció de la llum.

Nadir

Punt del cel vers on es dirigeix la vertical cap avall.

Nebulositat

Estat d'emboirament.

Nefologia

Estudi dels núvols.

Nefoscopi

Aparell per a determinar la direcció del moviment dels núvols i llur velocitat aparent.

Neu

Precipitació bon xic uniforme de cristalls hexagonals o esquelets d'aigua sòlida, generalment reunits en borrallons o flocs (volves, si són molt lleus) que cauen d'un sostre continu de núvols. L'aspecte del cel és el mateix que per a la pluja.

Neu rodona

Calabruix.

Neus perpètues

El descens de la temperatura a mesura que l'altitud creix, té com a conseqüència que a tots els països, a una certa alçària, hi ha una regió on el termòmetre no puja sinó poques vegades més amunt de 0°C. A aquesta alçària, ni estiu ni hivern l'aigua no s'hi troba a l'estat líquid; de vapor atmosfèric passa directament a glaç, i en lloc de pluges s'hi tenen tot l'any nevades. És la regió de les neus perpètues. A la zona tòrrida, és a uns 5000 metres d'alçària. A Catalunya, on la temperatura mitja de juliol (que és el temps més calent de l'any) és d'uns 25° al nivell del mar, la regió de les neus perpètues passa un xic més alta que els cims més alts dels Pirineus; en canvi, a Suïssa, on passa ja més baixa, els cims dels Alps s'hi troben ficats de ple, i a les proximitats dels pols terrestres la regió de les neus perpètues davalla fins al nivell del mar.

Neus persistents

Tot i no assolir l'alçària de les neus perpètues, moltes muntanyes estan cobertes de neu tot l'any; és neu persistent, que es va desglaçant durant l'estiu, però que no arriba a fondre's del tot, i en venir les primeres nevades de tardor hi troben encara restes de la neu vella. Així és com duren tot l'any la gelera de l'Aneto i moltes congestes del Pirineu, que estan formades de neu persistent. En el llenguatge literari, és costum qualificar les neus persistents de perpètues o eternes.

Nimbostrat

Forma catalanitzada del mot nimbostratus, usada en la conversació.

Nimbostratus (Símbol, Ns)

Nuvolada baixa, amorfa i plujosa, de color gris fosc gairebé uniforme. (Vid. Nimbus.)

Nimbus (Símbol, Nb)

Sostre de núvols foscos i informes, amb vores esquinçades, de] qual sol caure pluja o neu, ja sia directament, ja procedent de núvols més alts. Quan deixa alguna clariana, al seu través es veu gairebé sempre un sostre superior de cirrostratus o altostratus. L'Atlas internacional dels núvols dóna al vel informe de nimbus el nom de nimbostratus, i als parracs nimbosos el de fractonimbus.

Nivell

En la pràctica, el mot nivell s'usa com a equivalent d'"altitud". Rigorosament, però, una superfície de nivell no ho és d'igual altitud, sinó d'igual geopotencial.

Nivell de condensació

Altitud a la qual una massa d'aire assoleix, per expansió adiabàtica, una temperatura prou baixa perquè es formi boira o núvol. En els fenòmens de convecció diürna, és el nivell de la base dels cúmulus.

Nivell del mar

Se sol prendre com a nivell del mar el nivell mig que resulta d'una llarga sèrie d'observacions en un lloc determinat de la costa. A causa dels vents, dels corrents marins i de la diferència de pressió atmosfèrica i de densitat de l'aigua, el nivell mig del mar en llocs diferents no és el mateix, sinó que d'uns llocs als altres li corresponen superfícies equipotencials diferents. Per a les reduccions meteorològiques, aquestes diferències no solen tenir cap transcendència. En les cartes hidrogràfiques i per motius de la seguretat de la navegació. es pren a vegades com a "nivell del mar" per a la marcació de les sondes, una superfície més baixa que la del nivell mig (p. ex., la de les baixes marees).

Nivòmetre

Aparell per a mesurar la quantitat de neu caiguda.

Normal

Mitja aritmètica dels valors d'un element meteorològic en un lloc determinat. Pot referir-se a l'any, a un mes o a una data. Per tal que aquest promig pugui ésser considerat com a normal, cal que la durada de la sèrie d'observacions sia prou llarga perquè la inclusió de més anys no fes variar sensiblement el resultat. Aquesta durada depèn de l'element considerat i de les condicions del clima; pot ésser més petita en els climes tropicals que en els temperats, i és molt més gran per a les pluges que per a les temperatures. Ordinàriament s'accepta per a una bona normal, anual o mensual, un període de 35 anys seguits (o més per a les pluges). (Vid. Condicions normals.)

Norte, Norther

Noms (respectivament castellà i anglès) d'un vent sec i fred del N que bufa en el Golf de Mèxic.

Nuclis de condensació

Corpuscles, generalment molt higroscòpics, damunt els quals s'inicia la condensació del vapor d'aigua atmosfèric en forma de gotes, quan el grau higromètric és suficientment alt.

Nuclis de sublimació

Partícules petitíssimes, que se suposen cristal·litzades en el sistema hexagonal (partícules de quars?) damunt les quals comença a dipositar-se en forma de glaç el vapor d'aigua atmosfèric quan el grau higromètric és suficientment alt i la temperatura inferior a 0°C.

Nucli de variació

Regió de la superfície terrestre on, en un moment donat, és més gran la variació baromètrica. Pot ésser un nucli de baixa si la pressió ha baixat, o d'alça si ha pujat.

Núvol

Regió de l'atmosfera lliure on té lloc la condensació del vapor d'aigua contingut en l'aire. Es distingeix de la boira en què no toca a terra. La classificació dels núvols universalment adoptada és la de l'Atlas internacional dels núvols i dels estats del cel.

Núvols convectius

Els núvols deguts als moviments ascendents de l'aire per efecte de la convecció. Generalment s'entenen amb aquest nom els núvols d'expandiment vertical: Cúmulus i cúmulonimbus.

Núvols d'expandiment vertical

Núvols produïts per l'escalfament local del terreny, propis sobretot de les hores de sol fort; la base pot baixar fins als 500 m d'alçària; el cim pot arribar fins al nivell dels cirrus.

Núvol de tempesta

Cúmulonimbus.

Núvols inferiors (o baixos)

Núvols compresos entre la proximitat del terreny i els 2000 metres d'alçària. Aquest grup comprèn els stratocúmulus, els stratus i els nimbustratus.

Núvols mitgencs

Núvols situats generalment entre els 2000 i els 6000 metres d'alçària. Aquest grup comprèn els altocúmulus i els altostratus.

Núvols noctilucents

Núvols d'aspecte cirrós, lluminosos, que a voltes es veuen a altes hores de la nit, sobretot durant les nits curtes d'estiu. Se'ls suposa formats per eixams de pols il·luminats pel Sol i procedents dels meteorits o de les erupcions volcàniques. Llur altitud és molt gran: sovint de l'ordre d'uns 80 quilòmetres.

Núvol paràsit

Núvol de situació invariable malgrat que el vent sia fort, que a vegades es forma per motius orogràfics en certs llocs de les muntanyes o en llur proximitat.

Núvols penjants

Núvols del grup mammatus, principalment i més sovint mammatocúmulus.

Núvols superiors (o alts)

Núvols que tenen de nivell, en promig, més de 6000 metres, i estan formats per cristallets de glaç. Aquest grup comprèn els cirrus, els cirrocúmulus i els cirrostratus.

Nuvolositat

Quantitat de cel coberta pels núvols, prescindint de llur classe. S'expressa en dècimes de cel cobertes pels núvols (0=totalment serè; 10=totalment cobert). (Vid. Estat del cel.)

Nuvolositat parcial

La que es refereix a una sola classe de núvols. Es mesura en dècimes parts del cel cobertes pels núvols en qüestió.

Nuvolositat total

Nuvolositat.