F

Factor d'enterboliment

Nombre que mesura el grau en què minva la intensitat de la llum en travessar una massa d'aire, no solament per efecte de l'extinció per les molècules, sinó també per totes les altres causes (turbulència, pols, etc.). (Vid. Coeficient d'extinció.)

Factor de refredament de l'aire

Nombre de calories per cm2 i per minut, o per segon, que perd un cos negre a 37°C per efecte del seu contacte amb l'aire. S'usa en Climatologia mèdica per a definir l'acció refrigerant de l'atmosfera sobre el cos humà.

Factor de tenuïtat

Relació entre la densitat de l'aire a la pressió actual i a la temperatura balística, i la densitat de l'aire en condicions normals.

Factor de transmissió

Nombre que mesura la proporció en la qual passa a través de l'aire una radiació sotmesa a l'absorció molecular. És el valor q = e^(-a) de la formula I = Io e^(-am) que dóna la intensitat I de la radiació després d'haver travessat una massa m d'aire.

Falca d'alta pressió

Regió d'alta pressió amb isòbares en forma de V invertida, que, com a prolongació d'un anticicló, s'introdueix entre dues depressions properes l'una a l'altra. (Vid. dorsal.)

Fals cirrus

Cirrus desprès del cim d'un cúmulonimbus. El qualificatiu de fals no és justificat, i en l'actual classificació dels núvols se li dóna el nom de cirrus nothus (Ci not).

Fals Sol

Taca de llum, blanca o irisada, que per les seves dimensions fa l'efecte com si es veiés el Sol al traves d'un cos translúcid. En aquest grup d'imatges es poden incloure els parhelis, anthelis, paranthelis, etc.

Falla

Buit, en una sèrie d'observacions sistemàtiques, degut a no haver-se efectuat o a haver- se perdut la corresponent a una data o hora determinada.

Família de ciclons

Grup de ciclons successius, generalment de 3 a 6 individus, que formen com un tren d'ones en el front polar, entre dues escombrades d'aire polar cap a les baixes latituds.

Fase de neu

En Física de l'atmosfera, aquell estat de l'aire saturat en el qual la condensació del vapor d'aigua esdevé tota en forma de neu (sublimació), per ésser la temperatura bon xic inferior a 0°C.

Fase de pedregada

Estat de l'aire saturat en el qual es troben en presència gotes líquides i grans de glaç. La temperatura hi és poc diferent de 0°C.

Fase de pluja

Estat de l'aire saturat en el qual s'està condensant el vapor d'aigua a temperatura superior a 0° C.

Fase seca

En Física de l'atmosfera, aquell estat de l'aire en el qual aquest no arriba a la saturació.

Fata Morgana

Nom italià introduït en el llenguatge meteorològic internacional per a designar una forma de miratge en la qual es produeixen imatges múltiples dels objectes llunyans, algunes allargades i altres invertides.

Fenologia

Estudi de les èpoques de l'any en les quals esdevenen els fenòmens naturals dels animals i de les plantes. En Meteorologia agrícola, se sol afegir a aquest estudi el de les èpoques de les feines del camp i de les collites.

Fenomen òptic

El que és produït per la manera de propagar-se la llum en l'atmosfera. L'antiga denominació de meteor òptic tendeix a desaparèixer.

Fenòmens d'halo

En general, s'anomenen així tots els fenòmens òptics produïts per refracció o reflexió de la llum del Sol o de la Lluna en els cristallets de glaç que constitueixen els vels cirrosos. Els més freqüents són l'halo de 22°, l'arc tangent superior i els parhelis (o paraselenes).

Floc de neu

Reunió molt flonja de cristallets de neu, formant com un borralló que cau lentament.

Floració

En Fenologia, s'entén per data de la floració d'una planta el dia que la primera flor mostra els seus estams i les altres estan francament a punt de badar-se. Per excepció, la data de floració de l'avellaner és el dia que la primera flor femella mostra el seu pistil, estant les altres a punt d'obrir-se.

Foc de Sant Telm

(Anomenat també Llum de Sant Telm, de Sant Marçal o de Sant Antoni.) Descàrrega elèctrica en forma de petit plomall lluminós, que en temps de tempesta s'observa a vegades al cim dels objectes prominents (pals de les naus, arbres o rocams alts a muntanya). Segons la narració d'un tifó del mar de la Xina feta per W. Dampier, navegant anglès del segle XVII, i reproduïda per Sir Napier Shaw, en el seu Manual of Meteorology, els tripulants designaven el foc de Sant Telm amb el nom de "Corpus sant". En opinió de Dampier, "Corpus sant" era un nom d'origen espanyol o portuguès. Evidentment no és castellà ni basc, i tal com està escrit, tot fa creure que es tracta d'un nom provinent dels antics mariners catalans. El Dr. Filgueira, Director del Museu de Pontevedra, creu que l'origen d'aquesta designació podria cercar-se en la de "corpo santo", que és el nom amb el qual ha estat venerat pels gallecs el cos de Sant Telm, enterrat a Tuy, o bé en els "corpi santi", nom que alguna vegada s'ha donat a Itàlia als focs follets dels cementiris. En quant al nom de Sant Telm, Sant Temme o Sant Erme, és opinió molt estesa que és una corrupció del de Sant Erasme, antic advocat dels mariners mediterranis contra les tempestats. La similitud d'advocacions hauria estat molt després la causa d'atribuir el nom de Sant Telm al sant enterrat a Tuy, que fou en vida fray Pedro González.

Fogony

Vent calent que fon la neu (Sort, Andorra). Aquesta definició que el Dr. Griera inserta en el seu treball Els noms dels vents a Catalunya. En Joan Amades (Butll. Dialect. Cat., XVIII, 1930) la precisa en la forma: "Vent calent que sol succeir a una pluja o una nevada (Alentorn, Sort)". Encara que en aquestes definicions el caràcter catabàtic no queda precisat, ni tampoc la precipitació prèvia "a l'altra banda de la serra", creiem, com el Dr. Griera, que el fogony i el föhn són dos noms d'igual origen i designen la mateixa cosa, i que sens dubte es pot donar l'un com a traducció exacta de l'altre, sens perjudici de conservar el nom de föhn en el llenguatge purament científic, per ésser ja universalment acceptat.

Föhn

Vent descendent, calent i sec, que bufa a sotavent d'una serralada. El nom, procedent de la regió alpina i de l'Alemanya meridional, ha estat introduït en el llenguatge meteorològic internacional per a expressar tots els vents catabàtics escalfats per fenòmens de precipitació prèvia (transformació pseudo- adiabàtica), esdevinguda principalment al costat de sobrevent d'una serralada. Tot i acceptant el nom föhn en el llenguatge cientÍfic, potser sia més propi en el vulgar el nom de fogony.

Foliació

En Fenologia s'entén per data de la foliació d'una planta perenne el dia que esclata el primer brot, estant simultàniament els altres a punt d'obrir-se.

Follet

Vid. Barrufet.

Força ascensional

Pes, inclòs el seu pes propi i el dels accessoris, que un globus o aeronau pot emportar per efecte de la diferència entre la densitat mitja del globus i annexos i la de l'aire. En la tècnica de l'observació de globus pilots, és costum anomenar força ascensional el pes que el globus pot aixecar independentment del seu propi.

Força del vent

Velocitat del vent, particularment si és expressada en graus de l'escala de Beaufort o en els de l'escala telegràfica.

Força desviant

Força de Coriolis que actua desviant els corrents atmosfèrics cap a la dreta (cap a l'esquerra a l'hemisferi sud), i és deguda al moviment de rotació de la Terra. (Vid. Deflexió.)

Fosca

En general, la manca de llum del dia. Més particularment expressa el temps que transcorre entre la fi del crepuscle civil i la de l'astronòmic, al vespre (hora de la fosca), o entre el començament de l'astronòmic i el del civil, al matí.

Fosforescència

Producció de llum en l'aigua de mar, pels éssers vivents fosforescents.

Fotoperiodisme

Influència de la durada de la claror del dia en la creixença de les plantes. Per a cada planta hi ha una durada del dia crítica, que separa les condicions favorables a la floració i fructiferació de les que tendeixen a produir una creixença vegetativa; aquesta separació ve determinada per les condicions d'insolació de l'hàbitat originari de la planta en estat silvestre.

Fracció d'insolació

Relació entre les hores que lluu realment el Sol i les que lluiria si no hi hagués núvols i l'aire fos perfectament transparent.

Fracció de saturació

Humitat relativa.

Fracto

Prefix que es posa al nom d'alguns núvols per a indicar que són de formes esqueixades.

Freqüència

Nombre de vegades(nombre absolut o, millor, tant per cent dins el total d'observacions), que en un llarg període de temps és observat un fenomen o un valor determinat d'un element meteorològic o de les seves desviacions.

Fricció

En Meteorologia se sol anomenar fricció el conjunt d'accions que la superfície de la terra i dels mars exerceix en la velocitat, la direcció i la textura del vent.

Frigorímetre

Aparell que serveix per a determinar el poder refrigerant de l'aire, mesurant l'energia elèctrica que és necessària per a conservar a 37° C la temperatura d'una esfera metàl·lica negra.

Front

Línia de separació a ran de terra entre dues masses d'aire d'origen o de propietats diferents, en particular entre una d'aire calent i una d'aire fred. (Vid. Cap.)

Front calent

Front que separa una massa d'aire calent que avança i una altra d'aire fred sobre la qual aquella cavalca.

Front fred

Línia que a ran de terra limita una massa d'aire fred que avança empenyent-ne una de calenta. Sovint s'anomena també front fred tota la superfície de separació (superfície frontal) entre ambdues masses, en la qual solen produir-se fenòmens tempestuosos.

Front fred secundari

Front fred que dins l'aire polar d'una depressió segueix el front fred principal i va acompanyant molt sovint de torbonades i trons.

Front polar

Línia de discontinuïtat, generalment ondulada i amb grans interrupcions, que separa els vents del NE, d'origen polar, dels del SW procedents de les baixes latituds. Les seves ondulacions constitueixen les depressions mòbils de la zona temperada.

Front superior

Discontinuïtat que en les depressions ocluses es conserva encara en les capes altes de l'atmosfera en forma generalment de front fred.

Frontogènesi

Procés de formació d'un front de discontinuïtat.

Frontolisi

Procés de desaparició d'un front per restabliment de la continuïtat.

Frontologia

Estudi de les propietats i evolució dels fronts de discontinuïtat.

Fumeres

Glopades nombroses i efímeres de boira, d'alguns centímetres fins alguns metres d'alçària, que s'aixequen de la superfície del mar i després desapareixen, produint un espectacle com si el mar estigués a punt de bullir. Es formen en particular quan un terral molt fred s'estén damunt el mar relativament calent. A Catalunya són típiques les fumeres matinals de la badia de Blanes, observables durant l'anticicló d'hivern.

Fusos horaris

Fusos de la superfície terrestre, comprès cadascun d'ells entre dos meridians que disten 15° (o bé 7,5°) l'un de l'altre. Han estat adoptats per a unificar l'hora legal en grans extensions, de manera que en passar d'un fus al seu veí l'hora legal canvia exactament en 1 hora (o bé en 30 minuts). (Vid. temps legal.)