A

Abric termomètric

Artefacte de persianes o de posts per a abrigar els termòmetres contra la pluja, els raigs de Sol i la reverberació del terreny i de les parets, però que deixa circular lliurement l'aire a l'entorn dels aparells.

Aclarida

Espai serè dins d'un sistema nuvolós. Quan és de poca extensió se'n diu clariana.

Actinòmetre

Els antics actinòmetres eren aparells per a mesurar en general la intensitat de la radiació rebuda del Sol. Actualment es tendeix a reservar aquest nom als aparells per a mesurar la intensitat dels raigs actínics.

Actinometria

Estudi de les radiacions que arriben a la Terra o a un lloc determinat d'ella.

Adiabàtic

Adj. Qualificatiu dels canvis de temperatura, pressió i densitat d'una substància quan no se li comunica ni sostreu cap quantitat de calor.

Adiabàtiques saturades

Adj. Línies que, en un diagrama aerològic, representen les transformacions d'una quantitat d'aire saturat

Adiabàtiques seques

Adj. Línies que, en un diagrama aerològic, representen les transformacions d'una quantitat d'aire sec.

Advecció

a) Transport de calor per mitjà del moviment horitzontal de l'aire. b) Aquest mateix moviment.

Aerodinàmica

a) Estudi dinàmic del moviment d'un cos dins l'aire b) Dinàmica dels gasos.

Aerograma

Diagrama aerològic ideat per Refsdal, que té per abscisses logT i per ordenades T logp.

Aerologia

Estudi (sobretot termodinàmic) de l'atmosfera. Sovint s'aplica en sentit restrictiu, significant solament l'estudi de l'atmosfera lliure.

Aeroplàncton

Plàncton atmosfèric. Conjunt dels gèrmens i petits éssers vivents que voleien o estan en suspensió en l'atmosfera.

Aerosol

Conjunt dels corpuscles microscòpics en suspensió en l'atmosfera, que enterboleixen l'aire i li comuniquen propietats que recorden les de les solucions col·loïdals.

Agulles de glaç

Bastonets molt petits (o escates) de glaç, que voleien visiblement en l'aire. Es veuen bé sobretot quan brillen a la lluïssor del Sol, i llavors poden produir columnes solars i altres fenòmens d'halo. Apareixen en temps estable, a l'hivern, més freqüentment amb grans freds en l'hivern polar o en les altes regions de l'atmosfera lliure.

Aigualada

Dipòsit abundant del vapor d'aigua condensat de les gruixes més baixes de l'atmosfera, la temperatura de les quals, per causa de la radiació del terreny, s'ha refredat fins a sota del punt de rosada.

Aiguaneu

Precipitació quelcom uniforme de neu a mig fondre o de neu i pluja barrejades.

Aiguat

Ploguda forta que produeix torrentades i inundacions. (Diccionari general.)

Aire

Barreja de gasos que constitueix l'atmosfera. Algunes vegades s'entén per "aire" aquesta barreja després d'haver-se'n eliminat el vapor d'aigua.

Aire equatorial

Aire procedent de les baixes latituds.

Aire humit

En Meteorologia, aire amb una humitat relativa molt elevada, que es condensa amb facilitat.

Aire polar

Aire procedent de les regions polars.

Aire saturat

Aire que conté tota la quantitat de vapor d'aigua compatible amb la seva temperatura.

Aire sec

En Meteorologia, aire que, per ésser la seva temperatura molt superior al punt de rosada, es comporta físicament com si fos sec, encara que contingui vapor d'aigua.

Aire tropical

Aire procedent de les proximitats dels tròpics.

Alba

Crepuscle del matí: temps comprès entre les primeres clarors matinals i la sortida del Sol. Trenc d'alba, Punta d'alba: començament del crepuscle del matí.

Albedo

Proporció de la llum incident en un cos no lluminós, que és reflectida difusament per ell.

Alisis

vents alisis.

Al·lèrgia

Nom genèric d'un grup d'estats morbosos entre els quals tenen especial importància els desordres funcionals de l'aparell respiratori que se suposen ocasionats per agents còsmics o per corpuscles en suspensió en l'atmosfera (pol·len, etc.).

Alta

Forma abreujada per a designar un anticicló o regió d'alta pressió. En les cartes del temps es designa pels símbols A o H.

Altímetre

Baròmetre aneroide graduat de manera que marca l'altitud sobre el nivell del mar. Aquesta graduació ha estat feta per a una atmosfera tipus.

Altitud

Altura sobre el nivell del mar.

Altocúmul

Forma catalanitzada del mot altocúmulus, usada freqüentment en la conversació.

Altocúmulus (Símbol, Ac)

Sostre o banc de núvols mitgencs, fet de lloses o masses globulars aplanades i disposades en rengles, d'una manera regular, en una o dues direccions; els seus elements més petits són prims, amb parts ombrejades o sense.

Altonúvols

Nom genèric dels núvols d'altitud mitjana (altocúmulus i altostratus).

Altostrat

Forma catalanitzada del mot altostratus, usada freqüentment en la conversació.

Altostratus (Símbol, As)

Sostre de núvols mitgencs, constituït per un vel fibrós o estriat, de color més o menys gris o blavenc.

Altura angular (o simplement altura)

Angle que la visual d'un punt forma amb el pla horitzontal.

Altura baromètrica

Altura de la columna d'un baròmetre de mercuri.

Amplitud

En un moviment periòdic, el màxim allunyament del punt oscil·lant a una banda i a l'altra de la seva posició mitjana.

Anabàtic

Adj. S'aplica al moviment ascendent de l'aire, degut a la convecció.

Anafront

Front de discontinuïtat en el qual l'aire calent llisca cap amunt.

Anàlisi frontològica

Examen i discussió de les dades d'una carta del temps, a fi de distingir les masses d'aire i els fronts de discontinuïtat i estudiar-ne els moviments, en vistes a la predicció del temps.

Anàlisi isentròpica

Examen i discussió de les dades d'una carta isentròpica i de la distribució de les superfícies isentròpiques en l'atmosfera lliure, en vistes a la predicció del temps.

Anal·lobares

Adj. S'aplica a les isolínies d'igual variació de pressió, quan aquesta variació és en augment.

Anemocinemògraf

Aparell que inscriu la velocitat de rotació del molinet d'un anemògraf.

Anemògraf

Aparell que inscriu la velocitat del vent, sola o juntament amb la direcció.

Anemograma

Inscripció del vent, feta per un anemògraf.

Anemòmetre

Aparell per a mesurar la velocitat del vent.

Anemoscopi

Aparell que indica la direcció del vent i dóna idea aproximada de la seva força.

Aneroide

Adj. Es diu dels baròmetres metàl·lics sense líquid, i en particular dels que tenen per òrgan sensible una o més càpsules de Vidi. El mot aneroide s'usa també com a substantiu per a indicar la mateixa classe d'aparells.

Anomalia

Diferència entre el valor d'un element meteorològic i el valor normal respectiu.

Antheli

Resplendor o fals Sol sense color, que apareix alguna vegada en un lloc del cel oposat al Sol i a la mateixa altura sobre l'horitzó.

Anticicló

Regió en la qual la pressió baromètrica és més alta que en totes les del seu voltant.

Anticicló de les Açores

Regió tropical d'altes pressions corresponent a l'Atlàntic del Nord.

Anticrepuscular

Adj. Vid. Arc crepuscular.

Antisol

Punt del cel diametralment oposat al que ocupa el Sol. Durant el dia és a sota l'horitzó. És el centre d'alguns arcs o cercles lluminosos produïts per les gotes d'aigua il·luminades pels raigs solars.

Any

Durada de la revolució de la Terra a l'entorn del Sol. L'any meteorològic es compta sovint com coincident amb l'any natural, de 1r de gener al 31 de desembre; però sovint també del 1r de desembre al 30 de novembre, a fi de repartir-lo millor en les quatre estacions; aleshores el mes de desembre es conceptua com formant part de l'any següent. En Meteorologia agrícola es compta a vegades l'any meteorològic com coincident amb l'any agrícola, o sia des del començament del període de conreu després de les grans collites; per exemple, a Mallorca l'any agrícola comença la setmana que segueix el 8 de setembre.

Aparell inscriptor o registrador

Aparell que inscriu automàticament, gairebé sempre d'una manera contínua i damunt un full mogut per un mecanisme de rellotgeria, els valors d'un element meteorològic, que queda així "inscrit" o "registrat" en una gràfica, com a funció del temps.

Arc crepuscular

Hi ha alguna confusió en el significat d'aquest nom, que s'aplica a fenòmens distints: a) Arc de color purpuri que limita l'ombra de la Terra en l'atmosfera, per la banda oposada al Sol, abans de sortir l'astre o després de post. b) Arc que, cap a la banda on ha de sortir o bé on s'ha post el Sol, separa la regió lluminosa del cel de la regió més fosca superior. El Glossary de les Instruccions del Weather Bureau dels Estats Units distingeix l'arc a) amb el nom d'antitwilight arch (arc anticrepuscular).

Arc de Sant Martí

Arc acolorit que es veu, sobretot durant els ruixats d'estiu, quan plou i fa sol al mateix temps. Es forma a la banda oposada al Sol, com un cercle de 42° de radi a l'entorn de l'antisol. La vora exterior és vermella i la interior blava o porprada. És freqüent observar un segon arc, concèntric amb el primer, més dèbil que ell i amb el vermell a la part interior; aquest segon arc té uns 50° de radi.

Arc tangent

Arc lluminós, tangent en el punt més alt de l'halo de 22°, o bé (menys freqüentment) lateralment al de 46°.

Àrea negativa

En un tefigrama, àrea compresa entre la gràfica d'una partícula ascendent i la deduïda del sondatge, quan aquella partícula és constantment més freda que l'atmosfera ambient.

Àrea positiva

En un tefigrana, àrea compresa entre la gràfica d'una partícula ascendent i la deduïda del sondatge, quan aquella partícula és constantment més calenta que l'atmosfera ambient.

Àrid

Adj. Es diu del clima en el qual manca la vegetació per insuficiència de les pluges. (Vid. coeficient d'aridesa.)

Ascendent

Gradient negatiu, o sia comptat positivament en el sentit creixent d'un element meteorològic.

Atèrman

Adj. Que no deixa passar les radiacions calorífiques.

Atlas climatològic

Atlas on és indicada la distribució geogràfica d'algun o alguns elements climàtics (per exemple, Atlas pluviomètric).

Atmidòmetre

Evaporímetre.

Atmosfera

a) Massa d'aire que envolta la Terra. b) Unitat de pressió equivalent a la de 760 mm de mercuri en condicions normals (Vid. Pressió normal). Sovint es pren avui com atmosfera unitat, en certs estudis teòrics, la pressió de 1 bar = 1000 mil·libars.

Atmosfera de Rayleigh

Atmosfera ideal que no conté sinó gasos purs, amb exclusió de partícules sòlides o líquides de cap mena. En la teoria de l'extinció de la llum, correspon a l'acció de les molècules de l'aire, independentment de tota impuresa.

Atmosfera homogènia

Atmosfera hipotètica, de densitat i temperatura uniformes, iguals a les de l'atmosfera real en la seva capa inferior, i que exerciria pel seu pes la mateixa pressió que s'observa en aquesta capa (hipòtesi d'incompressibilitat). La seva alçària promitja, per a una temperatura de 0°C, és de 7991 metres. L'atmosfera homogènia és un element important de referència en els càlculs de l'extinció de la llum.

Atmosfera lliure

La totalitat de l'atmosfera, llevat de les capes més immediatament properes a la superfície terrestre. Se la designa sovint amb el nom d'alta atmosfera, però la designació atmosfera lliure sembla més adequada.

Atmosfera tipus

Atmosfera ideal, que serveix de norma per a la graduació dels altímetres i que es caracteritza per tenir al nivell del mar una pressió de 1013,2 mil·libars i una temperatura de 15°C, amb un gradient tèrmic vertical de 6,5°C per quilòmetre, des del nivell del mar fins als 11 quilòmetres, per damunt dels quals se suposa la temperatura constant i igual a -56,5°C.

Atmosfèrics (sorolls)

Pertorbacions degudes a causes naturals, que, en forma de descàrregues, introdueixen sorolls paràsits en la telegrafia sense fils.

Audibilitat

Possibilitat de percebre un so. Es mesura per la distància a la qual deixa d'ésser perceptible.

Audició anòmala

La que té lloc més enllà dels límits normals d'audibilitat, passada una "zona de silenci".

Aurèola

Regió lluminosa del cel, a l'entorn del Sol o de la Lluna, quan aquests astres estan voltats d'una corona. Alguna vegada es designa també amb el nom d'aurèola la regió brillant que hi ha al voltant del Sol encara que no hi hagi núvols.

Aurora

Més concretament, aurora polar. Resplendor de diferents formes (raigs lluminosos, cortines, etc.), d'origen segurament elèctric, que apareix en el cel a les altes latituds, en particular en uns casquets que tenen per pols els pols magnètics de la Terra.

Autoconvecció

(Vid. Inestabilitat mecànica.) Brunt troba poc afortunat aquest mot ("Autoconvection is an unhappy name"), per quant en l'atmosfera l'equilibri no es mai perfecte i la convecció es produeix tan bon punt el gradient tèrmic vertical és superior a l'adiabàtic. Fa notar, però, que en dies de sol fort no és rar que arran de terra la densitat creixi amb l'altitud, i aquesta és la causa de molts casos de miratge.

Azimut

Angle comprès entre el pla vertical d'un objecte i el pla meridià. Avui, en Meteorologia, se'l sol comptar en graus des del nord ver, en el sentit de les busques del rellotge (nord-est-sud-oest). En els sondatges internacionals de la primera època es comptava des del sud.