M

Macarreu

Varietat d'altocúmulus. No hem tingut personalment ocasió de veure amb seguretat quin és el núvol que els nostres mariners anomenen macarreu. Evidentment, aquest mot és una corrupció del mackerel anglès o del maquereau francès, amb els quals es designen altocúmulus o cirrocúmulus de la varietat undulatus, per comparació amb les ondes clares i fosques de la pell del verat. En la definició que E. Roig i J. Amades donen de macarreu en el Butlletí de Dialectologia, no figura aquesta circumstància de la forma ondulada. És, doncs, provisionalment que considerem el mot macarreu com expressiu de formes undulatus dels Ac o Cc.

Mammatus

Adj. S'aplica als núvols que en llur base presenten formes arrodonides penjants, com mamelles o bosses fosques, sovint prou transparents perquè a través d'una de les bosses s'endevini el contorn de les que té al darrera. Poden ésser mammatus moltes espècies de núvols, però més generalment ho són els stratocúmulus, els cúmulonimbus i els cirrus nothus. El cas més freqüent és el dels mammatocúmulus que apareixen com a forma efímera sota les ales de les encluses.

Mànega

a) Tromba marina o de llac. Vulgarment s'anomena mànega d'aigua un xàfec desfet, però l'accepció és incorrecta. b) Bossa cònica de teixit lleuger, que en els camps d'aviació serveix de penell en inflar-se per l'acció del vent.

Mar, Marejada, Maror, Marutxell

Vid. Estat de la mar.

Mar de fons, Mar de fora, Mar forana, Mar llarguera, Mar de lluny

Ones que són degudes a vents llunyans, o a vents que ja han mancat. Es distingeixen de les produïdes pels vents locals actuals, per la seva regularitat i per la seva major lentitud, a més de no concordar generalment amb el vent observat in situ. En arribar a terra, les ones de mar forana se solen estendre més platja amunt que les ordinàries.

Mar fumanta

Mar en la qual apareix un camp de fumeres.

Marea baromètrica

Se sol designar amb aquest nom la doble oscil·lació diürna de la pressió atmosfèrica, encara que la seva causa és diferent de la que produeix les marees de l'oceà.

Marge

Qualsevol de les dues regions d'un sistema nuvolós més apartades de la trajectòria del centre. Es caracteritza per núvols en bancs (Ac, etcètera) i alguns cirrus, que poden coexistir amb cúmulus de bon temps.

Marinada

Brisa de mar. A Mallorca en diuen embat.

Marxa

Règim d'un element meteorològic durant un cert període de temps (dia, any, etc.); p. ex., marxa mitja diürna de la temperatura.

Massa (o cos) d'aire

Massa troposfèrica que ocupa una gran extensió i es diferencia de les masses veïnes pel seu lloc d'origen i per les seves qualitats físiques (temperatura, humitat, transparència, direcció del moviment, etc.). Unes masses d'aire estan separades de les altres per superfícies de discontinuïtat.

Matèria (o substància) ceràunica

Compost inestable i efímer dels gasos de l'aire, de composició molecular desconeguda, que se suposa format per la descàrrega elèctrica d'un núvol i que, segons alguns autors, en fer explosió constitueix el llamp i produeix el tro. Segons la mateixa hipòtesi, el llamp globular no seria sinó una acumulació d'aquesta matèria en un espai reduït, com ho serien també els granets dels llamps en forma de rosari. Se'n diu també matèria fulgurant.

Màximum

El valor més gran assolit per un element meteorològic. (Màximum de temperatura = temperatura màxima.)

Megatemperatura

Temperatura potnecial en el cas de prendre com a pressió tipus la de 1000 mil·libars.

Menisc

Superfície corba en la qual termina superiorment un líquid dins un tub.

Meridiana

Línia nord-sud.

Merlets

Prominències més o menys seriades, en forma de columnes o de torres, que per efecte de la inestabilitat de l'aire ixen de la superfície superior d'un banc de núvols, en particular dels altocúmulus. En el llenguatge internacional, els núvols emmerletats porten el qualificatiu de castellatus.

Mestral

Vent del NW

Vent fred i sec del N o NW, que bufa amb força en la canal del Roine i en la costa mediterrània francesa, generalment amb cel serè.

Mestralada

Temporal de mestral.

Meteo

Nom abreujat de meteorograma.

Meteo col·lectiu

Meteo sinòptic.

Meteor

a) Nom genèric de tots els fenòmens físics naturals que esdevenen en l'atmosfera

b) Estel fugaç o fallidor; fragment de matèria sòlida que corre per l'espai i en penetrar en l'atmosfera es posa incandescent i pren l'aparença d'una estrella que cau.

Meteorització

Exposició continuada a la intempèrie. L'efecte d'aquesta exposició.

Meteorograma

Despatx xifrat amb el qual es comunica l'estat atmosfèric en una o vàries estacions meteorològiques.

Meteorògraf

Aparell de sondatge atmosfèric que inscriu la pressió, la temperatura i la humitat.

Meteorologia

Ciència de l'atmosfera.

Meteorologia dinàmica

Estudi dels fenòmens de l'atmosfera, considerats com a conseqüència de les forces a les quals està sotmesa.

Meteoropatia

Malaltia causada o influïda pels fenòmens meteorològics.

Metre geodinàmic (o dinàmic)

Unitat de longitud, usada sovint en la reducció dels sondatges atmosfèrics, corresponent a una variació de 10^5 vegades la unitat C.G.S. de geopotencial en direcció vertical. És pròximament igual a 102 centímetres, i varia lleument d'uns llocs als altres a causa de les diferències en el valor de la gravetat.

Microbarògraf

Aparell per a inscriure les variacions molt petites i ràpides de la pressió atmosfèrica.

Microclima

Clima d'un espai reduït (d'un hort, d'un sanatori, d'un obrador, etc.).

Microsismes

Ondulacions relativament ràpides i petites de la part sòlida de la Terra. Llur període és de 4 a 6 segons en promig, i la seva amplitud sol ésser inferior a 3 mil·lèsimes de mil·límetre. Han estat atribuïts a efectes del vent, de les onades o a altres causes d'origen meteorològic.

Migjorn

Vent del S.

Milla anglesa (Statute mile)

Unitat de longitud equivalent a 1609,315 metres.

Milla geogràfica o marina

Unitat de longitud equivalent a 1 minut d'arc de meridià terrestre. En promig, val 1853,15 metres.

Mil·libar

Mil·lèsima part del bar, equivalent a 1000 dines per cm2.

Mínimum

El més baix dels valors que assoleix un element meteorològic. (Mínimum de temperatura = temperatura mínima.)

Minva

Descens del nivell del mar per sota de la normal.

Miratge

Aparició d'imatges anòmales dels objectes, per efecte de la refracció o de la reflexió total de la llum en les capes baixes de l'atmosfera, especialment quan es veuen els objectes com si fossin reflectits en una superfície d'aigua o en un mirall, o bé allargassats o duplicats. Miratge superior, quan l'aparença és d'un mirall damunt l'observador. Miratge lateral, quan sembla com si hi hagués un mirall vertical. Fata morgana, quan hi ha una distorsió o multiplicació de les imatges, algunes de les quals resulten a vegades invertides.

Mitja aritmètica (Mitjana, segons el Diccionari general)

Resultat de sumar els valors d'una quantitat variable i dividir la suma pel nombre d'ells. (Vid. Normal.)

Moda

En llenguatge estadístic, el valor d'un element variable que es presenta amb més freqüència. Pot coincidir o no amb la mitja aritmètica, segons sia la forma de la corba de freqüència.

Monsó

Vent periòdic, d'alternança anual, que bufa del mar cap a la terra durant l'estiu, i de terra cap a mar durant l'hivern. La seva causa és la diferència de temperatures entre el mar i la terra, i l'àrea on regna és molt vasta comparada amb la de les brises diürnes, que tenen una causa semblant.