E

Eix d'una depressió

Lloc geomètric dels centres de baixa pressió corresponents a les isòbares a diferents nivells.

Eixut

a) Sequedat per manca de pluja. b) Llarg període de dies sense precipitacions atmosfèriques ("tongada d'eixut").

Electricitat atmosfèrica

L'electricitat de l'atmosfera, deguda a causes naturals.

Electròmetre

Aparell per a mesurar la força electromotriu, especialment de l'electricitat estàtica.

Element

Una qualsevol de les propietats de l'atmosfera, en un lloc o en un instant determinat.

Emagrama

Diagrama energètic amb les coordenades temperatura i logaritme de la pressió.

Emissaris

Núvols que precedeix en un sistema nuvolós viatger; principalment cirrus.

Enclusa

Núvol que presenta en la part superior unes expansions laterals cirroses, que en perspectiva li donen la forma d'una enclusa. És forma freqüent dels cúmulonimbus quan es produeix la glaciació de llur cim.

Ennuvolat

Adj. En la practica, és costum anomenar ennuvolat aquell estat del cel en el qual la nuvolositat total és de 3 a 7 dècimes. (Vid. Dia ennuvolat.)

Entropia

Relació entre la quantitat de calor que entra o surt d'un cos i la temperatura a la qual té lloc el procés. En l'atmosfera, les variacions de l'entropia de l'aire són proporcionals a les del logaritme de la seva temperatura potencial.

Envelliment d'una massa d'aire

Canvi dels valors dels elements meteorològics dins una massa d'aire, per efecte de radiació, turbulència, contacte amb el terreny o la mar, etc.

Eòlic

Adj. S'aplica a l'acció del vent, en particular als efectes de la seva acció continuada (p. ex., erosió eòlica).

Equació de Poisson

Equació que lliga la temperatura i la pressió de l'aire en una transformació adiabàtica: T1/T2 = (p1/p2)^0,288

Equació personal

Diferència sistemàtica que hi ha entre els valors mesurats per un observador i els valors més probables de les magnituds mesurades.

Equador tèrmic

Línia que passa pel mig de la faixa d'alta temperatura que existeix prop de l'equador geogràfic. La seva posició varia amb les estacions de l'any.

Equilibri condicional

Situació en la qual el gradient tèrmic vertical és intermedi entre l'adiabàtic sec i l'adiabàtic saturat. En aquesta situació, l'aire sec és estable, i el saturat, inestable, de manera que l'estabilitat depèn del grau d'humitat.

Equilibri convectiu, indiferent o neutre

Situació en la qual una partícula d'aire en moviment vertical té sempre la mateixa densitat que l'aire ambient. Correspon al cas d'un gradient adiabàtic (sec o saturat, segons sia la humitat de la partícula).

Equinocci

Una qualsevol de les èpoques de l'any en les quals són iguals les durades del dia i de la nit en tots els llocs de la Terra. Hi ha un equinocci de primavera (cap al 21 de març) i un de tardor (cap al 22 de setembre).

Era (o període) glacial

Període geològic durant el qual el glaç ha cobert permanentment gran part dels continents.

Erg

Unitat absoluta de treball en el sistema C.G.S. És el treball de 1 dina en el trajecte de 1 centímetre.

Error de zero

Error que es porten les lectures d'un instrument per efecte de la defectuosa situació del zero de la seva escala.

Escala telegràfica del vent

Modificació de l'escala de Beaufort, reduïda a 10 graus i acomodada a un codi de 10 xifres.

Escala tercentesimal

Escala termomètrica en la qual la temperatura ve expressada afegint 273° a la temperatura centígrada. En els problemes meteorològics, és pràcticament igual a l'escala absoluta. (Vid. Temperatura absoluta.)

Escalar

Adj. Qualitat d'una magnitud en la qual no intervé el concepte de "direcció".

Escalfament dinàmic

Augment de temperatura produït per la compressió d'un gas. (Vid. Adiabàtic.)

Escintil·lòmetre

Aparell per a determinar el grau de llampurneig de les estrelles.

Escissió

Divisió d'un corrent d'aire o d'un nucli de variació baromètrica.

Escolament

Percolació.

Escombrada d'aire polar

Irrupció de l'aire polar en la massa d'aire tropical, que produeix una interrupció del front polar. Les escombrades d'aire polar penetren molt cap al sud, fins a confondre's amb els vents alisis.

Escombrada de neu

Esdevé quan la neu, aixecada pel vent, és empesa molt baix sobre el terreny, sense que la visibilitat vertical en sigui sensiblement minvada. El moviment es fa gairebé en línia recta.

Espectre del Brocken

Ombra de l'observador projectada en la boira. La difusió dels contorns i la consegüent tendència a atribuir a aquesta imatge una gran distància, produeix la il·lusió que es tracta de la presència d'un personatge gegantí.

Esquelet

Nom genèric de les formes complicades dels cristalls de neu, disposats en estrelles de sis puntes fortament ramificades. Sembla que per a llur producció és necessari un alt grau de sobresaturació de l'aire relativament al glaç. Quan aquest grau de sobresaturació és petit, la sublimació és un procés més lent i els cristalls de la neu presenten formes més senzilles, de prismes hexagonals (plaques o agulles).

Estabilitat

Condició d'equilibri que no és alterada per petits desplaçaments o pertorbacions. (Vid. Inestabilitat.)

Estabilitat absoluta

Condició en la qual l'aire es troba en equilibri estable, qualsevol que sia el seu estat higromètric, per ésser el gradient tèrmic vertical inferior a l'adiabàtic saturat.

Estació

Lloc on es fan observacions meteorològiques regulars. (Vid. Observatori.)

Estació de les pluges. Estació seca

Períodes d'algunes setmanes, almenys, de durada, caracteritzats respectivament per pluges o sequedat continuades, quan aquests períodes esdevenen tots els anys a la mateixa època.

Estacions de l'any

Són quatre: primavera, estiu, tardor i hivern, que comencen respectivament els dies 21 de març, 21 de juny, 23 de setembre i 21 de desembre. En Meteorologia és costum, als efectes de l'estadística, atribuir a cada estació tres mesos sencers, de manera que la primavera comprèn març, abril i maig; l'estiu, juny, juliol i agost; la tardor, setembre, octubre i novembre, i l'hivern, desembre, gener i febrer. A l'hemisferi austral de la Terra les estacions vénen desfasades de mig any en relació amb l'hemisferi nord.

Estat del cel

a) Fracció de cel tapada pels núvols, estimada en dècimes del cel visible des del lloc (0 = ras, 10 = cobert totalment de núvols). (Vid. Nuvolositat.) b) En l'Atlas internacional dels núvols s'anomena "estat del cel" la combinació d'espècies de núvols visibles, en relació amb els sistemes nuvolosos.

Estat de la mar

Classe i dimensions de les onades, segons una escala convinguda per l'organització meteorològica internacional. Els nostres mariners donen a l'estat de la mar noms poc uniformes. Els que s'acosten més, en general, a les designacions de l'escala de Douglas són: 0 = mar calma; 1 = mar plana; 2 = mar arrissada o mar bonança; 3 = marutxell; 4 = marejada; 5=maror o mar grossa; 6 = mar brava; 7=mar de capa; 8 i 9 = mar desfeta. Sobre els noms que donen els pescadors a l'estat de la mar, es pot consultar el vocabulari de pesca d'E. Roig i J. Amades (Butlletí de Dialectologia Catalana, gener-desembre 1926).

Estat del temps

Conjunt de circumstàncies que caracteritzen la situació atmosfèrica en un moment i en un lloc determinat. En els meteos internacionals figuren com a dades importants l'estat del temps actual i el del passat (de les darreres hores). En particular són tinguts en compte, per a definir l'estat del temps, el vent i els hidrometeors.

Estat del terreny

Dada que figura en molts de meteos i que s'especifica d'acord amb un codi internacional.

Estat higromètric

Nom antiquat de la humitat relativa.

Estatoscopi

Microbarògraf que té com a òrgan sensible una bateria de càpsules de Vidi sense buidar, l'interior de les quals està en comunicació amb l'atmosfera, i l'espai exterior, que és una caixa tancada, s'hi pot posar cada vegada que la ploma inscriptora de l'aparell arriba a un dels extrems de la gràfica.

Estegrama

Corba de la temperatura del termòmetre humit, en el tefigrama d'un sondatge atmosfèric.

Estel

Grua.

Estel fallidor

Meteor.

Estepa

Gran planúria amb herba, però sense arbres, característica dels climes semiàrids.

Estiu

Una de les estacions de l'any, que en Meteorologia comprèn (a l'hemisferi nord) els mesos de juny, juliol i agost.

Estiuet de Sant Martí

Període de bon temps temperat que, segons la dita popular, esdevé cada any cap a la diada de Sant Martí (11 de novembre). Essent freqüents a Catalunya les variacions del temps durant la tardor, qualsevol tongada de bonança i de tebior propera al 11 de novembre es pot prendre com a "estiuet de Sant Martí".

Estrat

Forma catalanitzada del mot stratus, usada freqüentment en la conversació.

Estratificació

Distribució d'alguna propietat de l'aire en gruixes aproximadament horitzontals, de manera que la variació d'aquella propietat té lloc gairebé exclusivament en direcció vertical.

Estratocúmul

Forma catalanitzada del mot stratocúmulus, usada freqüentment en la conversació.

Estratosfera

Regió superior de l'atmosfera, de gradient tèrmic molt petit o nul, en la qual, per consegüent, és molt gran l'estabilitat vertical, i no hi ha fenòmens de convecció. Per aquest motiu se li ha donat també el nom de capa advectiva. El límit inferior de l'estratosfera és variable; ordinàriament, es troba entre els 10 i els 11 km d'altitud.

Estuf

Calor, pluja, etc., de gran intensitat i poca durada. S'aplica principalment als grans ruixats sobtats (pluja d'estuf, estuf d'aigua). (Patxot: Meteorologia catalana.)

Evaporació

Transformació de l'aigua o el glaç en vapor aquós (a la temperatura ambient, o per sota del punt d'ebullició).

Evaporímetre

Aparell per a mesurar la quantitat d'aigua que s'evapora en l'atmosfera en un cert temps.

Evicció

Arrossegament d'una massa d'aire primitivament en calma, per una altra dotada de moviment, o per cossos també en moviment que penetren en el seu interior. L'ascensió convectiva de l'aire calent, la caiguda de la pluja, l'estimbada d'una allau, poden determinar en l'aire proper moviments d'evicció. També és arrossegada en evicció la zona turbulent de transició d'una superfície frontal, per la massa d'aire més ràpida.

Expansió

Augment de volum d'un gas, generalment per efecte de l'augment de temperatura o per disminució de la pressió.

Exposició

a) Manera d'estar col·locat un instrument en relació amb els fets que ha de mesurar o revelar. b) Situació i orientació d'una estació meteorològica en relació amb els mateixos fets.

Exsicació

Disminució de la humitat d'un lloc per causes artificials; per exemple, per devastació dels boscos.

Extinció

Disminució progressiva de la intensitat de la llum i de les altres radiacions solars, tant com van travessant l'atmosfera.

Extrems

Adj. Es diu dels valors màxim i mínim d'un element meteorològic.