S

Salinitat

Proporció de sals continguda en l'aigua. La de l'aigua de mar se sol expressar en tant per mil (grams de substàncies salines en 1000 grams d'aigua de mar).

Salt del vent

Variació brusca de la direcció del vent.

Sants de glaç

A França i Alemanya s'anomenen així Sant Mamert, Sant Pancràs i Sant Gervasi, a les diades dels quals, que s'escauen els dies 11, 12 i 13 de maig, esdevé una revinguda del fred, segons la dita popular. El fet vindria a ésser com una contrapartida de l'estiuet de Sant Martí. A Catalunya no coneixem cap dita semblant, segurament perquè a la nostra terra ja s'ha establert aleshores una primavera general. Tampoc sabem que es faci un penjament per l'estil a Sant Ponç ni a Sant Pere Regalat, sants prou populars a Catalunya i que es celebren l'11 i el 13 de maig.

Saturació

Condició d'humitat de l'aire, en la qual aquest conté el màximum de vapor aquós compatible amb la seva temperatura.

Seclusió

a) Situació que precedeix a l'oclusió total d'una depressió del front polar, quan del sector calent no queda en contacte amb la superfície terrestre sinó una petita àrea, separada de la resta de la massa tropical per l'aire fred posterior, que ha encalçat el de la part anterior

b) En la tècnica de l'anàlisi isentròpica, isolament d'una llengua seca o humida per la intrusió d'una altra d'humida o seca, respectivament.

Sector calent

Sector d'aire calent que existeix, en les depressions joves, entre el front calent i el front fred. Sol ésser constituït per aire tropical, però també ho és sovint per aire polar marítim.

Sector fred

Part d'una depressió ocupada a ran de terra per aire fred. Tal com la depressió es va envellint, el sector fred en va ocupant cada vegada més extensió a ran de terra, fins que en arribar l'oclusió envaeix totalment l'espai que abans ocupava l'aire calent.

Sector navegable

En un cicló tropical, la meitat de l'àrea del cicló que a l'hemisferi boreal està a l'esquerra i a l'austral a la dreta de la seva trajectòria. És el sector on són menys furiosos el vent i la mar, i on la deriva tendeix a allunyar les naus del centre de la tempestat.

Sector perillós

En un cicló tropical, la meitat de l'àrea del cicló que a l'hemisferi boreal està a la dreta i a l'austral a l'esquerra de la seva trajectòria. És el sector on són més furiosos el vent i la mar i on la deriva tendeix a portar les naus cap al centre de la tempestat.

Secundari

Depressió secundaria.

Seisme

Sisme.

Seixa

Oscil·lació del nivell dels llacs i de les aigües costaneres, semblant a la de les marees, però de període més curt i que no té relació amb el moviment del Sol ni de la Lluna. El seu període sol ésser inferior a 1 hora; sovint no és més que de 20 a 40 minuts. Algunes seixes són produïdes per fenòmens sísmics, però moltes ho són per la fricció del vent damunt la superfície líquida. Les de la costa catalana esdevenen sobretot a l'estiu i van acompanyades d'oscil·lacions exagerades del baròmetre.

Semiàrid

Adj. S'aplica als climes de condicions intermèdies entre l'aridesa i la fertilitat. (Vid. Estepa.)

Serè

a) Adj. En la pràctica, és costum anomenar serè aquell estat del cel en el qual la nuvolositat total es de 0 a 2 dècimes. (Vid. Dia serè.) --b) Vent del NW o de ponent, sec i generalment moderat o fort (terme de la Catalunya meridional).

Setmana dels Barbuts

Setmana que comprèn les diades de Sant Pau ermità (15 de gener) i Sant Antoni abat (17 de gener), la qual, segons la dita popular, és la més freda de l'any. Al nostre país, el dia de menor temperatura mitja s'escau, efectivament, cap al 15 de gener.

Simpiezòmetre

Baròmetre de líquid (glicerina), en la cambra baromètrica del qual es deixava una certa quantitat d'aire per tal de fer més curta la columna. Aparell avui abandonat, perquè és molt sensible a les variacions de temperatura.

Sinòptic

Adj. S'aplica als mapes i als missatges telegràfics o radiotelegràfics que contenen moltes dades anàlogues o simultànies de diverses estacions.

Sisme

Terratrèmol: oscil·lació de l'escorça terrestre.

Sismògraf

Aparell per a inscriure automàticament els terratrèmols.

Sistema nuvolós

Agrupació de núvols que formen un conjunt orgànic. Hi ha sistemes depressionaris, corresponents a una depressió ben definida, i sistemes tempestosos.

Sobrefusió

Condició d'un líquid que roman en aquest estat per sota de la seva temperatura de fusió. El fenomen és freqüent en les gotes de molts núvols baixos o mitgencs.

Sobresaturació

Es diu que l'aire és sobresaturat quan conté més vapor d'aigua que el que correspon a la seva temperatura. La causa sol residir en la manca de nuclis de condensació, sòlids o líquids, en l'aire, els quals semblen ésser indispensables perquè el vapor sobrer de l'atmosfera es condensi en gotes.

Sobrevent

Costat d'on ve el vent. (Diccionari general.)

Solarígraf

Solarímetre inscriptor.

Solarímetre

Aparell per a mesurar la intensitat de la radiació solar i que consisteix en una termopila associada a un mil·livòltmetre.

Solarització

Exposició als raigs directes del Sol.

Solenoide

En un camp baroclínic, la porció d'aire compresa entre dues superfícies isobàriques i dues d'isostèriques. S'anomena també solenoide la porció d'aire compresa entre dues superfícies isotermes i dues d'isentròpiques.

Sondatge

Exploració de l'atmosfera lliure amb aparells portats per estels, avions o globus

S'aplica també sovint aquest nom a l'observació dels vents superiors amb globus pilots.

Sostre

a) Plafó. b) Banc de núvols.

Sotavent

Costat oposat al sobrevent. (Diccionari general.)

Stratocúmulus (Símbol, Sc)

Núvol inferior, en forma de sostre o bancs, fet de masses globulars o acanalades, del qual els més petits elements, que encara romanen disposats d'una manera regular, són grossos, difusos o grisos amb indrets foscos.

Stratus (Símbol, St)

Núvol inferior, constituït per un mantell nuvolós uniforme, anàleg a una boira, però que no toca a terra.

Subestratosfera

Regió, d'algun gruix i d'estructura generalment fullada, que es troba immediatament a sota de l'estratosfera, i on el gradient tèrmic disminueix ràpidament. És la regió on es formen els cirrus més alts. La tropopausa ve a ésser, la major part de les vegades, una mera simplificació de la subestratosfera, de la qual ha d'ésser considerada com una superfície promitja.

Sublimació

Procés de transformació directa d'un vapor en sòlid quan ultrapassa les condicions de saturació.

Subsidència

Lent moviment de descens de l'aire en una àrea molt extensa, amb divergència dels vents inferiors.

Successió nuvolosa

Sèrie de les espècies de núvols d'un sistema depressionari, que van passant successivament per un lloc determinat.

Superfície de discontinuïtat

Superfície de separació de dues masses d'aire de condicions físiques diferents. Per efecte de la turbulència, aquesta superfície és generalment difusa i mal definida, però per als fenòmens en gran escala se la pot considerar com a abrupta.

Superfície de lliscament

Superfície de discontinuïtat, o superfície frontal, en la qual les masses en contacte tenen una composant vertical de la velocitat. Pot ésser de lliscament ascendent (anafront) o descendent (catafront).

Superfície de subsidència

Una massa d'aire en descens per efecte de la subsidència, s'escalfa en virtut de la compressió adiabàtica. Per la part inferior sol estar separada de l'aire fred subjacent per una superfície de discontinuïtat anomenada superfície de subsidència.

Superfície equiescalar

Nom genèric de les superfícies d'igual valor d'un element meteorològic de natura escalar (superfície isobàrica, isopícnica, isoterma, etc.).

Superfície equipotencial

Superfície en la qual és constant el potencial de la gravetat terrestre. Aquesta designació equival a la de "superfície de nivell".

Superfície isentròpica

Superfície d'igual temperatura potencial.