S
- Salinitat
- Proporció de sals continguda en l'aigua. La de
l'aigua de mar se sol expressar en tant per mil (grams de
substàncies salines en 1000 grams d'aigua de mar).
- Salt del vent
- Variació brusca de la direcció del vent.
- Sants de glaç
- A França i Alemanya s'anomenen així Sant
Mamert, Sant Pancràs i Sant Gervasi, a les diades dels
quals, que s'escauen els dies 11, 12 i 13 de maig,
esdevé una revinguda del fred, segons la dita popular.
El fet vindria a ésser com una contrapartida de l'estiuet de Sant
Martí. A Catalunya no coneixem cap dita semblant,
segurament perquè a la nostra terra ja s'ha establert
aleshores una primavera
general. Tampoc sabem que es faci un penjament per l'estil a
Sant Ponç ni a Sant Pere Regalat, sants prou populars a
Catalunya i que es celebren l'11 i el 13 de maig.
- Saturació
- Condició d'humitat de l'aire, en la qual aquest
conté el màximum de vapor
aquós compatible amb la seva temperatura.
- Seclusió
- a) Situació que precedeix a l'oclusió total d'una
depressió del front polar, quan del
sector calent no queda en contacte amb la superfície
terrestre sinó una petita àrea, separada de la
resta de la massa tropical per l'aire fred posterior, que ha
encalçat el de la part anterior
- b) En la tècnica de l'anàlisi
isentròpica, isolament d'una llengua seca o humida per
la intrusió d'una altra d'humida o seca,
respectivament.
- Sector calent
- Sector d'aire calent que
existeix, en les depressions joves, entre
el front calent i el
front fred. Sol
ésser constituït per aire tropical, però també ho
és sovint per aire polar marítim.
- Sector fred
- Part d'una depressió ocupada a
ran de terra per aire fred. Tal com la
depressió es va
envellint, el sector fred en va ocupant cada vegada més
extensió a ran de terra, fins que en arribar l'oclusió envaeix
totalment l'espai que abans ocupava l'aire calent.
- Sector navegable
- En un cicló
tropical, la meitat de l'àrea del cicló que a l'hemisferi
boreal està a l'esquerra i a l'austral a la dreta de la
seva trajectòria. És el sector on són
menys furiosos el vent i la
mar, i on la deriva tendeix a allunyar les naus del centre de
la tempestat.
- Sector
perillós
- En un cicló
tropical, la meitat de l'àrea del cicló que a l'hemisferi
boreal està a la dreta i a l'austral a l'esquerra de la
seva trajectòria. És el sector on són
més furiosos el vent
i la mar i on la deriva tendeix a portar les naus cap al
centre de la tempestat.
- Secundari
- Depressió secundaria.
- Seisme
- Sisme.
- Seixa
- Oscil·lació del nivell dels llacs i de les
aigües costaneres, semblant a la de les marees,
però de període més curt i que no
té relació amb el moviment del Sol ni de la
Lluna. El seu període sol ésser inferior a 1
hora; sovint no és més que de 20 a 40 minuts.
Algunes seixes són produïdes per fenòmens
sísmics, però moltes ho són per la fricció del vent damunt la
superfície líquida. Les de la costa catalana
esdevenen sobretot a l'estiu i van acompanyades
d'oscil·lacions exagerades del baròmetre.
- Semiàrid
- Adj. S'aplica als climes de condicions
intermèdies entre l'aridesa i la fertilitat. (Vid. Estepa.)
- Serè
- a) Adj. En la pràctica, és costum anomenar
serè aquell estat del
cel en el qual la nuvolositat total es de
0 a 2 dècimes. (Vid. Dia serè.) --b) Vent del NW o de ponent, sec i generalment
moderat o fort (terme de la Catalunya meridional).
- Setmana dels
Barbuts
- Setmana que comprèn les diades de Sant Pau
ermità (15 de gener) i Sant Antoni abat (17 de gener),
la qual, segons la dita popular, és la més freda
de l'any. Al nostre
país, el dia de menor temperatura mitja s'escau,
efectivament, cap al 15 de gener.
- Simpiezòmetre
- Baròmetre de
líquid (glicerina), en la cambra baromètrica del
qual es deixava una certa quantitat d'aire per tal de fer més
curta la columna. Aparell avui abandonat, perquè
és molt sensible a les variacions de temperatura.
- Sinòptic
- Adj. S'aplica als mapes i als missatges telegràfics
o radiotelegràfics que contenen moltes dades
anàlogues o simultànies de diverses estacions.
- Sisme
- Terratrèmol:
oscil·lació de l'escorça terrestre.
- Sismògraf
- Aparell per a inscriure automàticament els terratrèmols.
- Sistema
nuvolós
- Agrupació de núvols que formen un
conjunt orgànic. Hi ha sistemes depressionaris,
corresponents a una depressió ben
definida, i sistemes tempestosos.
- Sobrefusió
- Condició d'un líquid que roman en aquest
estat per sota de la seva temperatura de
fusió. El fenomen és freqüent en les gotes
de molts núvols baixos o mitgencs.
- Sobresaturació
- Es diu que l'aire
és sobresaturat quan conté més vapor d'aigua que el que
correspon a la seva temperatura. La causa
sol residir en la manca de nuclis de condensació, sòlids o
líquids, en l'aire,
els quals semblen ésser indispensables perquè el
vapor sobrer de l'atmosfera es condensi en
gotes.
- Sobrevent
- Costat d'on ve el vent.
(Diccionari general.)
- Solarígraf
- Solarímetre
inscriptor.
- Solarímetre
- Aparell per a mesurar la intensitat de la radiació solar i que
consisteix en una termopila associada a un
mil·livòltmetre.
- Solarització
- Exposició
als raigs directes del Sol.
- Solenoide
- En un camp baroclínic, la
porció d'aire
compresa entre dues superfícies isobàriques i dues
d'isostèriques.
S'anomena també solenoide la porció
d'aire compresa entre dues
superfícies isotermes i dues d'isentròpiques.
- Sondatge
- Exploració de l'atmosfera lliure amb
aparells portats per estels, avions o globus
- S'aplica també sovint aquest nom a
l'observació dels vents superiors amb globus pilots.
- Sostre
- a) Plafó.
b) Banc de
núvols.
- Sotavent
- Costat oposat al sobrevent. (Diccionari
general.)
- Stratocúmulus
(Símbol, Sc)
- Núvol inferior,
en forma de sostre o
bancs, fet de masses globulars o acanalades, del qual els
més petits elements, que encara romanen disposats d'una
manera regular, són grossos, difusos o grisos amb
indrets foscos.
- Stratus (Símbol, St)
- Núvol inferior,
constituït per un mantell nuvolós uniforme,
anàleg a una boira,
però que no toca a terra.
- Subestratosfera
- Regió, d'algun gruix i d'estructura generalment
fullada, que es troba immediatament a sota de l'estratosfera, i on el
gradient tèrmic
disminueix ràpidament. És la regió on es
formen els cirrus
més alts. La tropopausa ve a
ésser, la major part de les vegades, una mera
simplificació de la subestratosfera, de
la qual ha d'ésser considerada com una
superfície promitja.
- Sublimació
- Procés de transformació directa d'un vapor
en sòlid quan ultrapassa les condicions de saturació.
- Subsidència
- Lent moviment de descens de l'aire en una àrea molt
extensa, amb divergència dels
vents inferiors.
- Successió
nuvolosa
- Sèrie de les espècies de núvols d'un sistema
depressionari, que van passant successivament per un lloc
determinat.
- Superfície de
discontinuïtat
- Superfície de separació de dues masses d'aire de condicions
físiques diferents. Per efecte de la turbulència,
aquesta superfície és generalment difusa i mal
definida, però per als fenòmens en gran escala
se la pot considerar com a abrupta.
- Superfície de
lliscament
- Superfície de discontinuïtat,
o superfície frontal, en la qual les masses en contacte
tenen una composant vertical de la velocitat. Pot ésser
de lliscament ascendent
(anafront) o descendent
(catafront).
- Superfície de
subsidència
- Una massa d'aire
en descens per efecte de la subsidència,
s'escalfa en virtut de la compressió adiabàtica.
Per la part inferior sol estar separada de l'aire fred
subjacent per una superfície de discontinuïtat
anomenada superfície de subsidència.
- Superfície
equiescalar
- Nom genèric de les superfícies d'igual valor
d'un element
meteorològic de natura escalar (superfície
isobàrica, isopícnica, isoterma, etc.).
- Superfície
equipotencial
- Superfície en la qual és constant el potencial de la gravetat
terrestre. Aquesta designació equival a la de
"superfície de nivell".
- Superfície
isentròpica
- Superfície d'igual temperatura
potencial.
Retorn a l'índex del Vocabulari Meteorològic
Català
Retorn a l'índex d'InfoMet