V

Vapor aquós

Aigua en estat de vapor, que sempre es troba en l'atmosfera, encara que en quantitat variable i sempre en petita proporció.

Variació baromètrica

S'entén especialment amb aquest nom la diferència entre la pressió actual en un lloc i la que hi havia 3 hores (tendència), 6 h, 12 h o 24 h abans.

Variació secular

Tendència del valor d'un element a créixer o decréixer indefinidament, sens perjudici de les seves oscil·lacions de curt període.

Variògraf

Variòmetre inscriptor.

Variòmetre

Aparell per a mesurar les petites fluctuacions d'un element meteorològic, i més particularment la velocitat d'aquestes fluctuacions. Quan altra cosa no s'indica, es tracta del variòmetre de pressió.

Velocitat angular

Quocient de dividir la variació del valor d'un angle pel temps en el qual té lloc la variació. En Meteorologia teòrica té excepcional importància la velocitat angular de la rotació terrestre (w = 0,000073 seg-1).

Vent

Moviment de l'aire. D'una manera més concreta, moviment de l'aire paral·lelament al terreny

Sobre els noms locals del vent, es pot consultar el Vocabulari de pesca d'E. Roig i J. Amades (Butlletí de Dialectologia Catalana, gener-desembre 1926) i Els noms dels vents en català de Mn. A. Griera (en el mateix Butlletí, juliol-desembre 1914).

Vent antitríptic

Vent teòric, en el qual la fricció predomina sobre els altres factors. El moviment és en el sentit del gradient baromètric, però molt amortit.

Vent constant equivalent

En Balística, vent teòric, de direcció i velocitat constants, que produiria sobre un projectil el mateix efecte que els vents actuals que el projectil troba en el seu camí

Vent d'afrau

Terral de poc gruix, que entra en mar encaixonat per un rieral o afrau.

Vent d'allau

Vent d'eviccoó impetuós, degut a la massa d'aire que l'estimbada d'una allau posa en moviment.

Vent de neu

Vent que ve de la banda on hi ha neu. A Catalunya, on les veritables glaceres són poques i insignificants, un nom equivalent al francès de vent de glacier és natural que no existeixi. Essent el mateix el fet físic que representen, es pot també donar com a equivalent local del vent de glacier el vent de neu.

Vent dominant

Aquell que correspon a la direcció més freqüent en una localitat. És un dels elements determinants del clima.

Vent eulerià

Vent teòric en el qual no influeixen ni la rotació de la Terra ni la fricció, i és degut solament al gradient baromètric.

Vent geostròfic

Vent que està d'acord, en direcció i velocitat, amb la distribució de les isòbares considerades com a rectilínies.

Vent inferior

Vent a ran de terra o prop de terra.

Vent isobàric

Vent corresponent al gradient isobàric i a la curvatura de les línies isobàriques. Freqüentment assoleix la seva força i direcció teòriques prop dels 1000 metres d'altitud.

Vent laminar

Vent seguit, sense ratxes.

Vent superior

Vent en altura, a molta distància de terra.

Vent turbulent

Vent ratxós.

Vents alisis

Vents persistents que bufen del NE en l'hemisferi boreal i del SE en l'austral, des de la faixa tropical anticiclònica cap a l'equador.

Vents etesis

Vents de període anual, que en els mars propers a Grècia bufen alternativament cap a l'Àfrica o cap a Europa. Tenen caràcter de monsó, degut a l'escalfament i refredament del desert de Líbia. Més freqüentment s'anomenen etesis els monsons d'estiu, o sien els que bufen cap a l'Àfrica, de direcció compresa entre el N i el NE.

Ventada

Augment sobtat de la força del vent, de més durada que una ratxa.

Ventre de conill

Nom que donen els mariners a l'altocúmulus lenticular quan és de formes arrodonides i amb la part central fosca.

Verberol

"Quan una ratxa, amb certa composant ascendent, s'amorra sobre la mar, hi produeix un enfosquiment de color entremig d'un escampall de ruixim: és el verberol. Ve a ésser, doncs, el mateix fet de les ramioles, emperò molt intensificat." Aquesta definició que Rafel Patxot dóna del mot barberol en el seu volum d'observacions de Sant Feliu de Guíxols, sembla justificar la grafia que ací hem adoptat, considerant el mot com a derivat de verberar.

Vernalització

Jarovització.

Vespral

Adj. Es diu dels núvols cumuliformes que a la caiguda del dia perden la seva activitat en direcció vertical i s'estenen horitzontalment en forma de stratocúmulus (stratocumulus vesperalis) abans d'esvair-se

Vírgum

Cua més o menys cònica o punxeguda cap avall, que penja d'un núvol i que es atribuïda generalment a una precipitació que no arriba a terra. En moltes ocasions, però, el vírgum és un fenomen de condensació ascendent, al cim del qual es forma després el veritable núvol, que sol tenir aleshores forma cumulosa.

Viscositat

Fricció interna dels fluids naturals, en virtut de la qual tot moviment relatiu dins el fluid tendeix a ésser anul·lat.

Visibilitat

Transparència de l'aire, definida per la distància màxima a la qual són visibles els objectes.

Volum específic

Volum de la unitat de massa. És el valor recíproc de la densitat.

Volva de neu

Floc de neu molt petit i lleu, que voleia amb facilitat.

Vorticitat

Magnitud igual al doble de la velocitat angular d'un element fluid, en la seva rotació elemental.