P

Pack

Gruixa de glaç flotant format en glaçar-se l'aigua de mar i que en els mars polars és emportat per la deriva.

Pagoscopi

Aparell per indicar la possibilitat de glaçada. És un psicròmetre al qual va unit un àbac o taula on està marcat el límit del perill de glaçada.

Paleoclimatologia

Estudi del clima de les edats passades.

Pal·li o Pal·lium

Nom o prefix amb el qual abans es designava un mantell uniforme de núvols. En la nomenclatura moderna dels núvols ha estat substituït pel nom de vel, o millor pel sufix de stratus.

Pampero

Nom amb el qual a l'Uruguay i a l'Argentina és designat un temporal de vent del SW, comunament tempestós. Correspon a l'arribada d'un front fred o línia de torbonades d'una depressió, i va seguit d'una irrupció d'aire fred.

Pantà baromètric

Àrea de pressió uniforme propera a la normal i sense gradient isobàric ben definit.

Paral·laxi

Desviació aparent d'un objecte quan l'observador canvia de posició. En la lectura de les graduacions dels instruments es pot cometre un error de paral·laxi quan l'escala graduada i el punt observat (p. ex., l'extrem de la columna termomètrica) són a diferent distància de l'observador.

Parantheli

Ressol o fals Sol situat en el cercle parhèlic, o sia a la mateixa altura que el Sol, i a una distància angular de l'astre, superior als 90°.

Paraselena

Resplendor que alguna vegada s'observa, amb cel cirrós, quan hi ha Lluna. La seva posició en relació amb aquest astre és la mateixa que la dels parhelis relativament al Sol.

Paràsits (sorolls)

Atmosfèrics.

Parheli

Taca de llum, blanca o irisada (amb el roig cap al Sol), que a vegades s'observa, amb cel cirrós, a banda i altra de l'astre i a la mateixa altura que ell. Els parhelis es troben en els extrems del diàmetre de l'halo de 22° si el Sol és baix, i un xic enfora de l'halo si el Sol és alt.

Pedra

Trossets de glaç irregulars, d'una grandària des de la d'un pèsol fins a la del puny. Són o bé enterament transparents, o bé fets de clovelles alternativament clares i opaques (aquestes darreres semblants a la neu). Cauen gairebé exclusivament durant les tempestes fortes o de gran durada, i mai amb temperatures per sota de 0°C.

Pedregada

Precipitació en forma de pedra, en particular si és quelcom abundant.

Pelàgic

Adj. Es diu del vent que ve d'alta mar.

Penell

Artefacte amb una o dues planxes rígides, que gira amb el vent i n'indica la direcció.

Pentada

Període de 5 dies, adoptat a vegades com a unitat de temps en els treballs climatològics.

Percolació

Penetració de l'aigua superficial cap a les gruixes profundes del terreny. Infiltració.

Peresós

Adj. Es diu de l'aparell o instrument que triga temps a posar-se d'acord amb la magnitud que ha de mesurar. (Vid. Inèrcia.)

Període crític

En Bioclimatologia, període, relativament curt, durant el qual la sensibilitat d'una planta (o d'un animal) en matèria climàtica, o almenys amb referència a algun dels elements del clima, és molt més gran que d'ordinari. Si durant el període crític les exigències climàtiques de la planta no són satisfetes, o bé si ho són d'una manera insuficient, el rendiment econòmic disminueix o s'anul·la.

Període de Brückner

Cicle de Brückner.

Periodicitat

S'usa a vegades en el sentit de "variació periòdica".

Periodograma

Diagrama amb el qual es cerquen periodicitats desconegudes en la marxa dels fenòmens naturals.

Persistència

Tendència d'unes condicions meteorològiques a subsistir més temps que d'ordinari.

Piranòmetre

Aparell per a mesurar la totalitat de la radiació difusa de petita longitud d'ona, incloent-hi la de tot el cel i la reflectida per la superfície terrestre.

Pirgeòmetre

Aparell per a mesurar la radiació nocturna.

Pirheliòmetre

Instrument per a mesurar la intensitat de la radiació calorífica rebuda del Sol. S'aplica aquest nom principalment als aparells de mesura absoluta.

Plafó

Nom d'origen francès, introduït en el llenguatge dels aviadors i dels meteoròlegs per a indicar la superfície inferior dels núvols, sobretot quan aquests són abundants i si es tracta de núvols baixos o mitgencs. L'altura del plafó es pot donar referida al nivell del mar o al del lloc d'observació.

Planeig

Vol sense propulsió. Es diu del vol dels avions a motor parat o sense motor, i dels ocells amb les ales esteses i sense moure-les. Un planeig sense pèrdua d'altura ni de velocitat és prova de corrents ascendents de l'aire, ordinàriament a sobrevent d'una muntanya o sota dels núvols convectius.

Plèion

Regió en la qual el valor d'un element meteorològic és anormal per excés. Quan ho és per defecte, se'n diu antiplèion.

Plovinejar

Espurnejar, caure pluja freda o aiguaneu en gotes petites o escadusseres.

Plovisca

Pluja escassa i de gotes menudes.

Pluja

En general, caiguda de gotes d'aigua procedents de l'atmosfera. L'accepció meteorològica precisa del mot pluja s'ha de prendre en la forma següent, que és l'adoptada pels meteoròlegs que intervingueren en l'edició catalana de l'Atlas internacional dels núvols i dels estats del cel: "Precipitació uniforme de gotes grosses (pluja ordinària, pluja general) que cauen d'un sostre continu de núvols. El cel està cobert, sia d'un veritable mantell de núvols de pluja, resultat d'una successió de núvols fent vel, sia d'un sostre de núvols uniformement grisos, però relativament alts, que tenen generalment sota d'ells masses nuvoloses informes, les quals poden escaure-s'hi en una quantitat tal, que tapin enterament el sostre de núvols superior". -- Quantitat de pluja = gruix que assoliria l'aigua de pluja si restés sobre el terreny

Intensitat de la pluja = quantitat per minut o per hora.

Pluja convectiva

La produïda per l'ascensió de l'aire humit en un procés de convecció.

Pluja de fang, o de sang

Pluja de color rogenc que deixa taques de fang en els objectes. La coloració d'aquestes taques, a Catalunya, sol ésser com de pols de rajola i és deguda a petitíssimes partícules arenoses procedents dels sorrals de l'Àfrica.

Pluja orogràfica

La que és deguda a l'ascensió forçada de l'aire humit, per efecte de la interposició d'una muntanya en el seu trajecte, o pel desnivell d'una gran extensió de terreny.

Pluviògraf

Pluviòmetre inscriptor.

Pluviòmetre

Aparell per a mesurar la quantitat de pluja.

Pluviòmetre límit

Aparell per a mesurar amb precisió quantitats molt petites de pluja (p. ex., de l'ordre de 2 mm), establertes per algunes companyies d'assegurances com a límit per al pagament de certs sinistres. S'usa especialment en alguns espectacles a l'aire lliure.

Pluvionivòmetre

Pluviòmetre, ordinàriament de grans dimensions, que es deixa en llocs poc accessibles de les muntanyes per a mesurar la precipitació aquosa que hi cau durant llargs períodes. Conté una solució incongelable en la qual es van fonent l'aigua i la neu que van caient.

Pluviositat

Abundor major o menor de pluja, en quantitat o en freqüència.

Poder refrigerant de l'aire

Factor de refredament.

Pol de fred

Lloc de la Terra on es registren les temperatures més baixes. N'hi ha dos a l'hemisferi boreal (pol de fred siberià i pol de fred americà). La situació del pol de fred austral és encara incerta.

Polarització

Fenomen en virtut del qual les vibracions lluminoses queden reduïdes a un sol pla. En general, la claror del cel és llum polaritzada.

Polímetre

Aparell format d'un termòmetre i un higròmetre, i que està graduat de manera que permet determinar fàcilment el punt de rosada.

Politròpic

Adj. S'aplica a una atmosfera ideal, en la qual el gradient vertical de temperatura és el mateix a totes les altituds. El diagrama aerològic T-p d'una atmosfera politròpica té per equació general T/T0 = (p/p0)^R0G, on G és el gradient.

Pol·lució

a) Suspensió de pols en l'aire.

b) Quantitat de pols continguda en un volum donat d'aire. S'aplica en particular aquest nom a les partícules molt fines, la velocitat de caiguda de les quals és petitíssima.

Pols

Partícules sòlides en suspensió en l'atmosfera.

Ponent

Vent del W.

Potencial

Adj. a) Qualificatiu per a designar l'energia deguda a la posició d'un cos

b) Vid. Temperatura potencial.

Pous d'aire

Bosses d'aire.

Precipitació

Caiguda dels productes de la condensació i de la sublimació del vapor d'aigua de l'atmosfera.

Precipitacions ocultes

Condensacions ocultes.

Precisió

Grau d'exactitud d'una mesura.

Predicció del temps

Previsió del temps que farà, generalment amb una anticipació no superior a vint-i- quatre hores.

Predictor

El meteoròleg encarregat de fer la predicció del temps.

Pressió

Força per unitat de superfície. En Meteorologia, aquest nom indica més especialment: a) la pressió atmosfèrica, o pressió de l'aire deguda principalment al seu pes i que es mesura amb el baròmetre; b) la pressió del vent sobre els objectes que hi estan exposats.

Pressió normal

La de 760 mm de mercuri en condicions normals (a 0°C a la latitud de 45° i al nivell del mar). En molts estudis moderns es considera com a pressió normal la de 1000 mil·libars, equivalent a 750,1 mm de mercuri.

Primavera

Una de les estacions de l'any, que en Meteorologia comprèn (per a l'hemisferi nord) els mesos de març, abril i maig.

Projecció

En Cartografia, representació de la superfície terrestre o d'una part d'ella damunt una superfície plana (un full de paper: carta o mapa). El "sistema de projecció" ve definit pel procediment de representar cada punt o línia de la Terra en el mapa. Per a les cartes del temps es recomana, entre altres condicions, que la representació sia "conforme".

Promig

Mitja aritmètica.

Pronòstic

Predicció del temps. En català, aquest mot s'usa sovint en sentit humorístic (fer pronòstics), i per això en el llenguatge meteorològic són preferits els noms de previsió, predicció o prognosi.

Pseudo- adiabàtic

Adj. S'aplica a aquells processos de transformació de l'aire en els quals no hi ha canvi de quantitat de calor per causes externes, però que, per efecte de les precipitacions (pluja, neu, pedr) queda incorporada a l'aire la calor de vaporització que posseïa l'aigua que es precipita.

Pseudo- inestabilitat

Condició de l'atmosfera en equilibri condicional (representada en un tefigrama) quan l'àrea d'energia positiva és més petita que la d'energia negativa.

Pseudo-front

Front de discontinuïtat entre dues masses d'aire del mateix origen, però que han estat sotmeses recentment a influències o transformacions locals diferents

Amb menys de propietat s'anomena també pseudo- fronts els fronts de discontinuïtat que no pertanyen al front polar.

Pseudo-làbil

Adj. Es diu de l'equilibri d'una porció d'aire que mentre es conserva en fase seca es troba en situació estable en relació amb l'aire circumdant, però que esdevé inestable si per un procés qualsevol és portada al nivell de condensació, a causa de l'augment de temperatura produït per la condensació mateixa. (Vid. Equilibri condicional.)

Psicròmetre

Higròmetre constituït per dos termòmetres: un de bola seca i un de bola humida. Amb aquest aparell es determina la humitat de l'aire per la diferència entre les indicacions dels dos termòmetres.

Psicròmetre d'aspiració (o d'Assmann)

Psicròmetre en el qual els dos termòmetres estan sotmesos a un corrent d'aire de velocitat constant, per l'acció d'un aparell aspirador.

Psicròmetre- fona

Psicròmetre que es fa voltar amb un cordill o una maneta, com el termòmetre- fona.

Pulvímetre

Aparell per a comptar les partícules de pols contingudes en un volum d'aire determinat.

Punt de rosada

Temperatura a la qual s'inicia la condensació del vapor d'aigua contingut en una quantitat d'aire que es va refredant.

Punts neutres

Punts del cel on la llum no és polaritzada.