B
- Bàguio
- Nom filipí dels ciclons tropicals,
admès en el lèxic internacional.
- Baixa
- Regió de baixa
pressió. S'usa per
a designar en la carta del temps una depressió
(abreujadament, B o L).
- Banc
- Estesa de núvols en un sol nivell i generalment amb poc
gruix (banc d'altocúmulus, de
stratocúmulus).
- Bandera
- Núvol paràsit
que es forma
a sotavent de certs pics molt
alts, com una bandera
blanca, en dies de vent
fort. Sembla produït per un fenomen de depressió
baromètrica local i el refredament subsegüent.
- Bar
- Unitat de pressió, equivalent a
un milió de dines (1 megadina) per centímetre
quadrat, o sia la pressió d'una columna de mercuri de
750,1 mil·límetres d'altura, a la temperatura de 0°C, en
la latitud de 45° i al nivell del mar. En
Química s'aplica el mateix nom o el de bària a
la pressió de 1 dina per cm2, de manera que 1
bar meteorològic
equival a 1 milió de bàries químiques.La
mil·lèsima part del bar és el mil·libar (1000 dines per
cm2).
- Barba
- Raig de sol, dirigit cap avall per entremig dels núvols. És propi
dels estats de forta humitat en l'aire inferior al plafó, i en
opinió dels nostres mariners és senyal de
llevants frescos: "Sol amb barbes, gregal amb cames".
- Barda
- Núvol
paràsit ajagut al llarg de la carena d'una serralada.
Sol ésser el límit final d'una zona de nuvolositat
orogràfica, vist de sotavent.
- Barociclonòmetre
- Instrument ideat pel meteoròleg català P. J.
Algué, i que serveix per a localitzar els ciclons tropicals quan no es
disposa de carta
del temps.
- Baroclínic
- Adj. S'aplica al camp de masses quan les superfícies d'igual densitat i les d'igual pressió es tallen en
un sistema de corbes ben definit.
- Barògraf
- Baròmetre
inscriptor.
- Barograma
- Inscripció continua de la pressió feta per un
barògraf.
- Baròmetre
- Aparell per a mesurar la pressió
atmosfèrica.
- Baròmetre
aneroide
- (Vid. Aneroide).
- Barosismes
- Oscil·lacions de la superfície sòlida de
la
Terra, en general irregulars i de períodes
gairebé sempre molt inferiors a 1 minut, que són
registrades en els sismògrafs i
produïdes pels vents forts.
- Barotermògraf
- Aparell que inscriu simultàniament la temperatura i la pressió de l'aire.
- Barotròpic
- Adj. S'aplica al camp de masses quan les
superfícies d'igual densitat coincideixen amb
les isobàriques, o
sia quan la densitat
és funció de la pressió.
- Barrufet de vent
- Vent que, caragolant la
pols, la puja a una certa
altura. Aquesta definició, que el doctor Griera
dóna de "barruflet de vent" i com collida a l'Espluga
de Francolí, s'avé evidentment amb la del dust
devil anglès: "remolí de vent, format
per una forta convecció damunt un
terreny arenós i sec, que s'emporta la pols en l'aire".
Probablement en idèntic sentit es té
l'accepció de follet que trobem en el
mateix treball de Griera: "les ratxades de vent que
arremolinen la pols en l'aire (Tremp)".
- Batzegades
- Discontinuïtats en la pujada dels termòmetres de
màxima del tipus Negretti, per efecte de
l'estrangulació que hi ha a la sortida del
dipòsit. Un termòmetre que
doni menys de 8 batzegades per grau, ha
d'ésser considerat com a defectuós.
- Bescanvi
- Intercanvi de propietats entre dues masses d'aire veïnes, per efecte de
la turbulència.
Té especial importància en Meteorologia el bescanvi de calor,
d'humitat i de quantitat de
moviment.
- Bioclimatologia
- Estudi de la influència dels fenòmens
meteorològics sobre els éssers vius.
- Boira
- Gotetes petites, microscòpiques, d'aigua que estan
en suspensió en l'aire i fan una impressió
de fred i d'humitat. En
certes circumstàncies, mirant-ho atentament, es poden
veure les gotetes d'aigua voleiar davant dels ulls. En
conjunt, la boira sembla blanca, llevat en el veïnatge de
les regions industrials, on és de color brut o gris. En
una boira veritable que ja
no sia en vies de dissolució, la visibilitat horitzontal,
segons les convencions internacionals, ha d'ésser
inferior a 1 km almenys en una direcció determinada.
- Boira gebradora
- Boira que diposita gebre damunt els objectes.
- Boira humida
- Boira amb un grau
higromètric molt alt, que humiteja els objectes.
- Boira òptica
- Enterboliment de les imatges dels objectes llunyans, per
efecte de la turbulència de
l'aire, en particular a les
hores de molta calor. Encara que l'aspecte del paisatge es
emboirat, no es tracta de cap hidrometeor ni de cap
fenomen de pol·lució.
- Boira ploranera
- Boira de la qual cau
una precipitació
apreciable, en forma de finíssimes gotes. Sol
ésser un núvol de pluja, que a muntanya
està en contacte amb el terreny.
- Boirina
- Boira lleu, o aire emboirat, en el qual la visibilitat és
superior a 1 km. No s'hi sent ni fred excepcional ni humitat, per raó que
en la boirina les gotetes són massa petites i
escampades; el seu color grisenc la distingeix sovint de la
boira veritable.
- Bola del
termòmetre
- Bombolla o dipòsit del termòmetre, on
és contingut el líquid dilatable. Se li
dóna usualment aquest nom encara que no tingui forma de
bola.
- Bòlid
- Meteor de grans
dimensions, que en penetrar en l'atmosfera produeix una
gran resplendor, deixant un rastre lluminós o de fum i
desfent-se a vegades en fragments. La caiguda d'alguns
bòlids produeix en l'atmosfera una ona
explosiva capaç d'ésser registrada en els barògrafs,
àdhuc a gran distància.
- Bolòmetre
- Instrument per a determinar la intensitat
calorífica de cadascuna de les radiacions de l'espectre,
per la variació de la resistència
elèctrica d'un conductor ennegrit que es va exposant a
l'acció de les radiacions successives.
- Bombatge
- Fluctuacions de la columna del baròmetre de
mercuri, degudes a ratxes del vent o a moviments del suport
(p. ex., en la mar).
- Bonança
- a) Estat tranquil de la mar. b) Temps bo, de temperatura suau, serè i tranquil.
(Diccionari general.)
- Bora
- Vent Catabàtic del NE,
que a vegades bufa amb fúria en la regió
septentrional de l'Adriàtic.
- Borrasca
- Vent fort (temporal) acompanyat de pluja, neu o pedra.
- Bosses d'aire
- Corrents d'aire
descendent, en els quals una aeronau sembla perdre
sustentació. Es troben amb freqüència, a
sotavent de les
muntanyes o damunt les superfícies fredes (rius,
llacs).
- Brisa
- Vent de 5 a 9 metres per
segon. Més concretament es diu brisa dels vents convectius
de
periodicitat
diürna.
- Brisa de les valls
- Vent convectiu que de
dia puja pel vessant de les muntanyes. És produïda
per l'escalfament del terreny.
- Brisa de mar (Marinada)
- Vent convectiu,
més propi dels mesos calents, que de dia bufa de mar
cap a terra per efecte de la major temperatura d'aquesta.
- Brisa de muntanya
- Vent que davalla de les
muntanyes durant la nit. És degut al refredament de la
muntanya per radiació nocturna.
- Brontòmetre
- Aparell per a observar o inscriure els fenòmens que
esdevenen durant el pas d'una tempesta.
- Bufador
- Forat de la terra per on surt vent fred durant l'estiu (bufadors dels volcans
d'Olot). Hi ha també bufadors que funcionen a
conseqüència dels canvis de la pressió
atmosfèrica exterior.
- Bufanda
- Faixa nuvolosa horitzontal, d'aspecte sedós i de
curta durada, que a vegades es forma prop del cim dels núvols fortament
convectius, tapant-lo com una bufanda. El seu nom
tècnic és pileus. (Vid. Caputxa.)
- Bufarut
- Vent fort que bufa de
sobte, dura alguns minuts i desapareix també de pressa.
Retorn a l'índex del Vocabulari Meteorològic
Català
Retorn a l'índex d'InfoMet