B

Bàguio

Nom filipí dels ciclons tropicals, admès en el lèxic internacional.

Baixa

Regió de baixa pressió. S'usa per a designar en la carta del temps una depressió (abreujadament, B o L).

Banc

Estesa de núvols en un sol nivell i generalment amb poc gruix (banc d'altocúmulus, de stratocúmulus).

Bandera

Núvol paràsit que es forma a sotavent de certs pics molt alts, com una bandera blanca, en dies de vent fort. Sembla produït per un fenomen de depressió baromètrica local i el refredament subsegüent.

Bar

Unitat de pressió, equivalent a un milió de dines (1 megadina) per centímetre quadrat, o sia la pressió d'una columna de mercuri de 750,1 mil·límetres d'altura, a la temperatura de 0°C, en la latitud de 45° i al nivell del mar. En Química s'aplica el mateix nom o el de bària a la pressió de 1 dina per cm2, de manera que 1 bar meteorològic equival a 1 milió de bàries químiques.La mil·lèsima part del bar és el mil·libar (1000 dines per cm2).

Barba

Raig de sol, dirigit cap avall per entremig dels núvols. És propi dels estats de forta humitat en l'aire inferior al plafó, i en opinió dels nostres mariners és senyal de llevants frescos: "Sol amb barbes, gregal amb cames".

Barda

Núvol paràsit ajagut al llarg de la carena d'una serralada. Sol ésser el límit final d'una zona de nuvolositat orogràfica, vist de sotavent.

Barociclonòmetre

Instrument ideat pel meteoròleg català P. J. Algué, i que serveix per a localitzar els ciclons tropicals quan no es disposa de carta del temps.

Baroclínic

Adj. S'aplica al camp de masses quan les superfícies d'igual densitat i les d'igual pressió es tallen en un sistema de corbes ben definit.

Barògraf

Baròmetre inscriptor.

Barograma

Inscripció continua de la pressió feta per un barògraf.

Baròmetre

Aparell per a mesurar la pressió atmosfèrica.

Baròmetre aneroide

(Vid. Aneroide).

Barosismes

Oscil·lacions de la superfície sòlida de la Terra, en general irregulars i de períodes gairebé sempre molt inferiors a 1 minut, que són registrades en els sismògrafs i produïdes pels vents forts.

Barotermògraf

Aparell que inscriu simultàniament la temperatura i la pressió de l'aire.

Barotròpic

Adj. S'aplica al camp de masses quan les superfícies d'igual densitat coincideixen amb les isobàriques, o sia quan la densitat és funció de la pressió.

Barrufet de vent

Vent que, caragolant la pols, la puja a una certa altura. Aquesta definició, que el doctor Griera dóna de "barruflet de vent" i com collida a l'Espluga de Francolí, s'avé evidentment amb la del dust devil anglès: "remolí de vent, format per una forta convecció damunt un terreny arenós i sec, que s'emporta la pols en l'aire". Probablement en idèntic sentit es té l'accepció de follet que trobem en el mateix treball de Griera: "les ratxades de vent que arremolinen la pols en l'aire (Tremp)".

Batzegades

Discontinuïtats en la pujada dels termòmetres de màxima del tipus Negretti, per efecte de l'estrangulació que hi ha a la sortida del dipòsit. Un termòmetre que doni menys de 8 batzegades per grau, ha d'ésser considerat com a defectuós.

Bescanvi

Intercanvi de propietats entre dues masses d'aire veïnes, per efecte de la turbulència. Té especial importància en Meteorologia el bescanvi de calor, d'humitat i de quantitat de moviment.

Bioclimatologia

Estudi de la influència dels fenòmens meteorològics sobre els éssers vius.

Boira

Gotetes petites, microscòpiques, d'aigua que estan en suspensió en l'aire i fan una impressió de fred i d'humitat. En certes circumstàncies, mirant-ho atentament, es poden veure les gotetes d'aigua voleiar davant dels ulls. En conjunt, la boira sembla blanca, llevat en el veïnatge de les regions industrials, on és de color brut o gris. En una boira veritable que ja no sia en vies de dissolució, la visibilitat horitzontal, segons les convencions internacionals, ha d'ésser inferior a 1 km almenys en una direcció determinada.

Boira gebradora

Boira que diposita gebre damunt els objectes.

Boira humida

Boira amb un grau higromètric molt alt, que humiteja els objectes.

Boira òptica

Enterboliment de les imatges dels objectes llunyans, per efecte de la turbulència de l'aire, en particular a les hores de molta calor. Encara que l'aspecte del paisatge es emboirat, no es tracta de cap hidrometeor ni de cap fenomen de pol·lució.

Boira ploranera

Boira de la qual cau una precipitació apreciable, en forma de finíssimes gotes. Sol ésser un núvol de pluja, que a muntanya està en contacte amb el terreny.

Boirina

Boira lleu, o aire emboirat, en el qual la visibilitat és superior a 1 km. No s'hi sent ni fred excepcional ni humitat, per raó que en la boirina les gotetes són massa petites i escampades; el seu color grisenc la distingeix sovint de la boira veritable.

Bola del termòmetre

Bombolla o dipòsit del termòmetre, on és contingut el líquid dilatable. Se li dóna usualment aquest nom encara que no tingui forma de bola.

Bòlid

Meteor de grans dimensions, que en penetrar en l'atmosfera produeix una gran resplendor, deixant un rastre lluminós o de fum i desfent-se a vegades en fragments. La caiguda d'alguns bòlids produeix en l'atmosfera una ona explosiva capaç d'ésser registrada en els barògrafs, àdhuc a gran distància.

Bolòmetre

Instrument per a determinar la intensitat calorífica de cadascuna de les radiacions de l'espectre, per la variació de la resistència elèctrica d'un conductor ennegrit que es va exposant a l'acció de les radiacions successives.

Bombatge

Fluctuacions de la columna del baròmetre de mercuri, degudes a ratxes del vent o a moviments del suport (p. ex., en la mar).

Bonança

a) Estat tranquil de la mar. b) Temps bo, de temperatura suau, serè i tranquil. (Diccionari general.)

Bora

Vent Catabàtic del NE, que a vegades bufa amb fúria en la regió septentrional de l'Adriàtic.

Borrasca

Vent fort (temporal) acompanyat de pluja, neu o pedra.

Bosses d'aire

Corrents d'aire descendent, en els quals una aeronau sembla perdre sustentació. Es troben amb freqüència, a sotavent de les muntanyes o damunt les superfícies fredes (rius, llacs).

Brisa

Vent de 5 a 9 metres per segon. Més concretament es diu brisa dels vents convectius de periodicitat diürna.

Brisa de les valls

Vent convectiu que de dia puja pel vessant de les muntanyes. És produïda per l'escalfament del terreny.

Brisa de mar (Marinada)

Vent convectiu, més propi dels mesos calents, que de dia bufa de mar cap a terra per efecte de la major temperatura d'aquesta.

Brisa de muntanya

Vent que davalla de les muntanyes durant la nit. És degut al refredament de la muntanya per radiació nocturna.

Brontòmetre

Aparell per a observar o inscriure els fenòmens que esdevenen durant el pas d'una tempesta.

Bufador

Forat de la terra per on surt vent fred durant l'estiu (bufadors dels volcans d'Olot). Hi ha també bufadors que funcionen a conseqüència dels canvis de la pressió atmosfèrica exterior.

Bufanda

Faixa nuvolosa horitzontal, d'aspecte sedós i de curta durada, que a vegades es forma prop del cim dels núvols fortament convectius, tapant-lo com una bufanda. El seu nom tècnic és pileus. (Vid. Caputxa.)

Bufarut

Vent fort que bufa de sobte, dura alguns minuts i desapareix també de pressa.