T

Tamborinada

Tempesta amb uns quants trons, però amb precipitacions molt escasses o nul·les.

Tardor

Una de les estacions de l'any, que en Meteorologia comprèn (per a l'hemisferi nord) els mesos de setembre, octubre i novembre. Se'n diu també primavera d'hivern, tardavera o darrevera.

Tefigrama

Diagrama en el qual es representen els resultats d'un sondatge, indicant-s'hi l'estat de l'atmosfera per a cada altitud en funció de la temperatura i l'entropia.

Temperatura

Condició física en virtut de la qual la calor passa d'uns cossos als altres (dels que tenen major temperatura als que la tenen menor).

Temperatura absoluta

Temperatura del termòmetre centígrad, augmentada en 273,1°C; pràcticament, augmentada en 273°C (temperatura tercentesimal). Se la designa pel símbol °A.

Temperatura acumulada

Suma de les temperatures mitges diàries, per sobre o per sota d'una temperatura bàsica. És expressada en dies-graus. La temperatura bàsica sol ésser la de 6°C, considerada com a inici de la vegetació en els climes temperats; els excessos de temperatura per sobre de 6° es prenen com a positius, i els defectes per sota de 6° com a negatius. (Vid. Integral tèrmica.)

Temperatura balística

Temperatura hipotètica que hauria de tenir l'aire a ran de terra, amb un gradient tèrmic determinat, perquè la trajectòria d'un projectil fos la mateixa que segueix realment a través de l'atmosfera amb les temperatures actuals.

Temperatura equivalent

Temperatura que tindria l'aire si es condensés tot el vapor d'aigua que conté i la calor despresa de la condensació s'invertís en escalfar l'aire. En calcular la temperatura equivalent se sol tenir només en compte la calor de vaporització, però no la de fusió. L'excés de la temperatura equivalent sobre l'actual, es designa a vegades amb el nom de temperatura complementària.

Temperatura equivalent potencial

Temperatura equivalent quan la pressió final es la de 1000 mil·libars.

Temperatura exterior

La de l'aire lliure, per contraposició a la del baròmetre, en la reducció de la pressió al nivell del mar.

Temperatura mèdica

Temperatura mitja de les hores que els malalts poden romandre a l'exterior (per exemple, des de 1 h 40 min després de la sortida del Sol fins 20 minuts abans de pondre's).

Temperatura operativa

Expressió adoptada per alguns fisiòlegs per a indicar una funció que pot ésser considerada com a promig de les temperatures externes que actuen sobre el nostre cos, sia per contacte, sia per radiació. En un ambient clos, si Ta és la temperatura de l'aire i Tp la de les parets, la temperatura operativa és To = (KaTa+KpTp)/(Ka+Kp), on Ka i Kp són dos "coeficients de pes" que depenen de les circumstàncies locals, i Ka, a més, depèn també de la velocitat de l'aire. Els valors generalment adoptats son: Kp = 3,6 i Ka = 16v^(1/2) per a l'individu nu, i Ko = 10,4v^(1/2) per a l'individu vestit, essent v la velocitat del vent en metres per segon.

Temperatura potencial

Temperatura que tindria una quantitat qualsevol d'aire, si adiabàticament se la sotmetés a la pressió normal.

Temperatura potencial parcial

Temperatura que tindria l'aire si la part d'aire perfectament sec que conté fos portada adiabàticament des de la pressió parcial que realment té, a la de 1000 mil·libars.

Temperatura pseudo- potencial

(Equipotencial, segons alguns autors.) Temperatura equivalent potencial.

Temperatura virtual

Tractant-se de l'aire humit, és la temperatura que hauria de tenir l'aire perfectament sec perquè, a la mateixa pressió, tingués la mateixa densitat que l'aire humit en qüestió.

Tempesta, Tempestat

Forta pertorbació de l'atmosfera, acompanyada de vent, pluja, neu o pedra, i precisament de llamps i trons.

Tempestat magnètica

Pertorbació del camp magnètic terrestre, observable simultàniament a tot arreu.

Temporal

Encara que el mot s'usa per a designar moltes de les pertorbacions atmosfèriques, el seu sentit estricte és el d'un vent de força igual o superior a 8 de l'escala telegràfica (velocitat mitja superior a 15 metres per segon). A vegades, si va acompanyat de precipitacions, se'n diu borrasca.

Temporal de neu

Vent fort i fred, amb nevada seca o torb.

Temporal de pols

Vid. Temporal de sorra.

Temporal de sorra

Vent fort que porta gran quantitat de pols o sorra, recollida en una àrea molt extensa (deserts, etc.). Segons la definició de l'Atlas internacional dels núvols, la condició perquè es consideri que hi ha tal temporal de sorra és que la visibilitat, a l'alçària dels ulls, esdevingui inferior a 1000 metres.

Temps

En català, com en altres llengües neollatines, un mateix mot serveix per a expressar dos conceptes essencialment distints: per una part, el que es refereix a la durada o a la successió dels fets; per una altra, el de l'estat atmosfèric. Àdhuc en el llenguatge científic, no ha estat per ara possible substraure's a aquesta confusió de la parla vulgar. Faria certament un gran servei a la nostra llengua qui suggerís una manera, no forçada ni extravagant, de distingir aquells dos conceptes amb dos mots diferents, com es fa, per exemple, en els idiomes germànics i com es feia en el llatí clàssic.

Temps legal

Temps mig, adoptat per als usos civils, corresponent a un meridià designat per les disposicions legals. Sol diferir en menys de mitja hora del temps mig local. A l'Europa occidental, el temps legal és el temps mig civil del meridià de Greenwich. Per motius d'ordre administratiu, el temps legal és avançat, a vegades, una o dues hores en relació al de Greenwich; però les observacions meteorològiques solen continuar fent-se a"l'hora vella", a fi de no introduir pertorbacions en el sentit físic de les estadístiques o en la simultaneïtat de les observacions sinòptiques.

Temps local

El que té per origen del dia el pas del Sol per l'antimeridià del lloc. Si és el pas del Sol ver el que es pren per guia, el temps és el que marquen els rellotges de Sol i s'anomena temps local ver. Si és el Sol mig, el temps és el que marcaven els rellotges de màquina abans de l'establiment dels fusos horaris, o sia el temps local mig. Alguns aparells, com l'heliògraf de Campbell, han d'ésser orientats d'acord amb el temps local ver.

Temps universal

El que té per origen del dia el pas del Sol mig per l'antimeridià de Greenwich. En la pràctica se'l designa amb les inicials T.M.G. o bé T.U., i és l'adoptat per a les efemèrides astronòmiques i per a moltes aplicacions científiques de caràcter internacional.

Tendència baromètrica

Variació de la pressió atmosfèrica en les tres hores que precedeixen a la d'observació.

Tensió de vapor

Pressió exercida per un vapor.

Termògraf

Termòmetre inscriptor.

Termograma

Registre continu de la temperatura obtingut amb un termògraf.

Termòmetre

Instrument per a mesurar la temperatura.

Termòmetre de bola negra

Termòmetre de màxima, de mercuri, amb el dipòsit ennegrit exteriorment i tancat dins una bombolla de vidre de la qual s'ha extret l'aire. Exposat al Sol, dóna una "temperatura màxima al Sol" molt difícil d'interpretar i per consegüent d'escàs valor científic.

Termòmetre d'inversió

Termòmetre que marca la temperatura del lloc on ha estat invertit de posició. És el generalment usat en l'exploració de les profunditats del mar. Un pes (correu) que es deixa baixar pel fil que sosté el termòmetre quan aquest és a la profunditat desitjada, inverteix l'instrument.

Termòmetre de radiació solar

Termòmetre de bola negra.

Termòmetre de resistència

Aparell per a mesurar la temperatura per la variació de la resistència elèctrica d'un fil metàl·lic.

Termòmetre diferencial

Termòmetre format per dos dipòsits de vidre plens d'aire i units per un tub estret on hi ha una certa quantitat de mercuri. La diferència de temperatura entre els dos dipòsits és indicada pels moviments del mercuri dins el tub. El termòmetre diferencial és usat en alguns països, sobretot als Estats Units, per a mesurar la durada de la insolació. Amb aquest objecte, un dels dipòsits d'aire és recobert de fum d'estampa, i sota l'acció de la radiació solar s'escalfa més que l'altre. El mercuri, en el seu moviment, obre o tanca un circuit elèctric del qual formen part dos electrodes que penetren dins el tub, una pila i un galvanoscopi inscriptor.

Termòmetre enterrat

Termòmetre que té el seu dipòsit a certa profunditat dins la terra, i que serveix per a mesurar-ne la temperatura.

Termòmetre- fona

Termòmetre lligat pel capdamunt a l'extrem d'un cordill, al qual es donen voltes com a una fona, a fi de procurar-li una abundant ventilació. S'usa allí on no es té abric termomètric. A vegades, en lloc del cordill, va muntat en una planxeta de fusta que es fa girar al voltant d'un mànec, com una xerraca.

Terral

Vent costaner nocturn o de matinada, que bufa d'en terra cap a mar durant les hores que la temperatura del mar és superior a la de la terra. Se'l sent particularment fort davant dels afraus (vent d'afrau).

Terratrèmol

Moviment de trepidació o d'ondulació del terreny, degut a causes que resideixen a l'interior de la Terra.

Terreny cobert de neu

En la notació de Beaufort, es considera cobert de neu el terreny quan més de la meitat del país visible des de l'observatori està cobert de neu.

Tifó

Nom amb el qual es designen els ciclons tropicals del mar de la Xina.

Tipus de temps

Cartes del temps, en particular cartes isobàriques, triades de manera que cadascuna representi una situació atmosfèrica ben caracteritzada i relacionada amb una previsió concreta del temps futur. La comparació de cada carta diària efectiva amb algun d'aquests tipus, pot ajudar a la prognosi, sempre que es tinguin en compte les restants circumstàncies de la informació sinòptica.

Torb

Ventada durant la qual els remolins del vent aixequen en l'aire la neu del terreny, en termes que la visibilitat minva sensiblement, el mateix en sentit vertical que en l'horitzontal, i no es pot veure l'estat del cel.

Torbonada

Nuvolada de pas, acompanyada de vent fort i sovint de pluja i trons. (Diccionari general.) En Meteorologia s'aplica més especialment aquest nom a les torbonades de front fred.

Tornado

Nom d'origen castellà amb el qual es designa als Estats Units i a l'Austràlia un violent remolí semblant a una mànega, però de dimensions majors (diàmetre de l'ordre d'un centenar de metres, o més), relacionat també amb un sostre de nimbus. La velocitat del vent pot excedir-hi els 300 km per hora, i la seva velocitat de translació és d'uns 50 km per hora.

Tramuntana

a) En general, vent del nord

b) Vent del sector nord, més aviat del NNW, que bufa amb fúria a l'Empordà. Va acompanyat de gran sequedat de l'aire i esdevé generalment amb temps serè o amb alguns altocúmulus lenticulars i bardes o núvols paràsits a les carenes dels Pirineus.

Tramuntanal

Temporal de tramuntana.

Tràngol

a) El Diccionari general defineix el tràngol com "mar moguda". Sembla que la veritable accepció correspon al nom francès clapotis, o sia estat de la mar en la qual les ones són desordenades i els moviments verticals exagerats en relació als horitzontals El fenomen prové d'interferència entre dos o més sistemes d'ones (p. ex., les directes i les reflectides per un espadat), i pot haver-hi tràngol àdhuc amb onades relativament petites. b) Per analogia, s'anomena tràngol el moviment desordenat que la turbulència de l'aire, i en particular els corrents convectius de l'atmosfera, imprimeixen a un avió que els travessa.

Transparència

Propietat de deixar passar determinades radiacions (lluminoses, calorífiques, etc.). (Vid. Coeficient d'extinció, diatermància, factor d'enterboliment, visibilitat.)

Tro

Soroll que segueix al llamp. En realitat, llamp i tro són simultanis, i l'interval entre llur percepció depèn de la distància, per efecte de la diferent velocitat de la llum i del so.

Tromba

Núvol en forma d'embut, ordinàriament de 6 a 10 metres de diàmetre i de 60 a 120 d'alçària, que alguna vegada es forma a la part inferior d'un nimbus molt baix. Està animat de fort moviment rotatori i sol durar de deu minuts a mitja hora. D'ordinari es formen les trombes a mar o al plom d'un llac, i aleshores se'n diu pròpiament mànegues; sovint arriben a terra, on arremolinen tot allò que troben.

Tropopausa

Límit inferior de l'estratosfera.

Troposfera

Regió inferior de l'atmosfera (fins als 10 o 11 km d'altitud, en promig), en la qual la temperatura decreix en créixer l'altitud.

Tub de Bourdon

Tub metàl·lic de parets molt primes, de secció el·líptica molt aplanada i de forma corbada, que varia de curvatura per efecte dels canvis de pressió interna o externa. S'usa com a òrgan sensible d'alguns aparells de mesura (anemòmetres, baròmetres, etc.)

Tub de Pitot

Aparell per a mesurar la velocitat d'un corrent fluid, per l'augment de pressió dins un tub obert de cara al corrent. Alguns anemòmetres, com el de Dines, tenen com a òrgan essencial un tub de Pitot que es manté sempre cara al vent.

Tub de Venturí

Tub format per dos troncs de con units per llurs bases menors. Quan passa un corrent fluid per dins el tub, es produeix una depressió o succió en el cercle d'unió dels dos cons, propietat que és utilitzada en la construcció d'alguns anemòmetres.

Tundra

S'anomenen tundres les planúries sense arbres de les regions àrtiques, on hi són com les representants de les estepes dels països temperats

Turbo

Prefix que s'anteposa al nom d'alguna propietat de l'aire per a indicar que és deguda o inherent a la turbulència (turbodifusivitat, turboviscositat, etc.). Correspon al prefix anglès eddy-.

Turbulència

Estat general de pertorbació del moviment, que es produeix en un corrent fluid quan passa rasant una superfície sòlida o un altre corrent fluid de direcció o velocitat diferent.