D

Dècada

Període de deu dies. A vegades es designa amb aquest nom un període de deu anys, però és preferible anomenar-lo decenni. Quan se subdivideix un mes en dècades, als efectes de l'estadística, les dues primeres són de 10 dies, i s'admet que la tercera sia de 10, 11, 8 o 9, segons els mesos.

Decenni

Període de deu anys.

Declinació magnètica

Angle comprès entre el meridià geogràfic i el magnètic. La gent de mar en diu incorrectament variació magnètica. Se la qualifica d'est o oest, segons que el nord magnètic estigui a l'est o a l'oest del geogràfic.

Dèficit de saturació

Quantitat de vapor d'aigua que 1 m3 d'aire podria encara absorbir fins a quedar saturat. Se'n diu també dèficit higromètric si es compta en percentatge d'humitat. Alguns autors, en lloc del dèficit de quantitat, entenen com a dèficit de saturació el de tensió de vapor.

Dèficit de saturació fisiològic

Quantitat d'aigua que 1 m3 d'aire inspirat pot sostreure a l'aparell respiratori, suposant que la seva temperatura puja fins als 37°C.

Dèficit higromètric

Dèficit de saturació.

Deflexió

Desviació del vent, particularment la produïda per la força de Coriolis corresponent a la rotació de la Terra.

Densitat

Massa d'una substància per unitat de volum. La densitat de l'aire depèn de la temperatura, la pressió i la humitat.

Densitat potencial

Densitat que tindria l'aire portat a la pressió normal. La condició d'estabilitat de l'atmosfera és que la densitat potencial disminueixi en créixer l'altitud.

Depegrama

Corba que en el tefigrama d'un sondatge representa les variacions del punt de rosada corresponents a les variacions de pressió.

Depressió

Regió on la pressió atmosfèrica és més petita que als seus voltants. (Vid. Cicló.)

Depressió per capil·laritat

Quantitat en la qual resulta massa baixa la columna del baròmetre, per efecte de la capil·laritat entre el mercuri i el vidre.

Depressió secundària

Regió de mínima pressió relativa, annexa a una depressió principal, generalment en la meitat meridional d'aquesta. La depressió secundària pot ésser ben caracteritzada amb isòbares tancades, o només insinuar-se en la carta del temps per una distorsió de les isòbares en forma de gep o de bossa. Els temporals de llevant (NE) de la costa catalana són molt sovint produïts per secundaris d'una depressió més important situada més al nord.

Desert

Vasta regió en la qual el terreny no té saó suficient per a mantenir la vegetació. Moltes de les grans zones de deserts es troben en les zones anticiclòniques de la Terra.

Desglaç

Liquació del glaç. Cessació d'una glaçada.

Dessecació

Desaparició de l'aigua d'un país per causes naturals, com és, per exemple, la disminució de les precipitacions.

Desviació

a) Diferència o "apartament" entre cada observació i el valor promedi d'una sèrie d'elles

b) Angle que forma la direcció del vent amb les isòbares.

Dia cobert

Dia en el qual la nuvolositat mitja a les hores d'observació és de més de 8 dècimes de cel.

Dia de glaçada

En les estadístiques climatològiques, se sol comptar com a dia de glaçada aquell en el qual el termòmetre dins l'abric normal baixa a 0°C. Es diu que "la glaçada és total" quan la temperatura màxima del dia no excedeix de 0°C.

Dia de neu

Dia en el qual s'ha vist nevar.

Dia de pluja

Dia durant el qual han estat recollits 0,2 mm de pluja, o més. En les estadístiques climatològiques, i a aquest efecte, el dia se sol comptar a partir de l'hora d'observació normal del matí (ordinàriament, des de les 8 h o les 9 h). Quan hi ha la certesa que ha plogut, però la quantitat no arriba a 0,2 mm, es diu que ha estat un "dia de pluja inapreciable (o no mesurable)".

Dia de precipitació

Període de 24 hores, comprès entre dues observacions sistemàtiques, en el qual el pluviòmetre ha recollit qualsevol de les formes de precipitació aquosa.

Dia ennuvolat

Aquell en el qual la nuvolositat total mitja a les hores d'observació està compresa entre 2 i 8 dècimes. (Vid. Ennuvolat.)

Dia-grau

Unitat de temperatura acumulada per una planta, equivalent a 1°C de temperatura mitja durant un dia.

Dia serè

Tècnicament s'entén per dia serè aquell en el qual el promig de la quantitat de núvols a les hores d'observació és inferior a dues dècimes de cel.

Diagrama adiabàtic (o termodinàmic)

Diagrama en el qual es representen els resultats d'un sondatge atmosfèric, referint-los a un sistema de coordenades pressió- temperatura, ja sien aquestes expressades en valors naturals, ja per alguna de les seves funcions. Com a línies de comparació el diagrama sol portar traçades les adiabàtiques seques, i a vegades també les saturades.

Diagrama aerològic

En general, línia que representa els resultats d'un sondatge i mostra la simultaneïtat dels valors de dues magnituds variables amb l'altitud. El diagrama més senzill és el que expressa la temperatura de l'aire en funció de l'altitud o de la pressió, referides a dos eixos cartesians.

Diagrama de Rossby

Diagrama termodinàmic en el qual són representades les propietats més constants de les masses d'aire: temperatura potencial parcial, temperatura equivalent potencial i quantitat de vapor (en grams) per quilogram d'aire sec.

Diagrama energètic

Diagrama termodinàmic en el qual les àrees són proporcionals a l'energia.

Diagrama pseudo- adiabàtic

Diagrama adiabàtic en el qual hi ha traçades les adiabàtiques saturades.

Diatèrman

Adj. Que deixa passar les radiacions calorífiques.

Diatermància

Propietat de deixar passar les radiacions calorífiques.

Difracció

Desviació de la llum del seu camí rectilini en passar rasant la vora d'un obstacle.

Difusió de la llum

Desviació dels raigs lluminosos en trobar les molècules de l'aire, i en general obstacles de dimensions més petites que les longituds d'ona. És un fenomen mecànicament diferent de la difracció per cossos més grans que la longitud d'ona. És la difusió el fenomen que principalment produeix el color blau del cel (scattering, en anglès).

Difusió molecular

a) Barreja lenta de dos fluids en contacte, per virtut de les mútues accions moleculars. b) Difusió de la llum per les molècules de l'aire.

Difusió turbulenta

Barreja de dos fluids en contacte, per efecte dels remolins de turbulència. És un procés moltíssim més ràpid que la difusió molecular.

Dina

Unitat de força en el sistema C.G.S. És la força que aplicada a la massa d'un gram li comunica una acceleració de 1 centímetre per segon.

Dipòsit del termòmetre

Bola del termòmetre.

Direcció

La direcció del vent o dels núvols s'expressa per la del punt d'on vénen. Vent nord és un vent que ve del nord. Per convenció, les direccions s'expressen per les lletres inicials dels rumbs; l'oest es designa per la lletra W.

Discontinuïtat

Variació del valor d'un element meteorològic, en forma sobtada o en proporcions molt superiors a la normal. (Vid. Superfície de discontinuïtat.)

Diürn

Que fa referència al període d'un dia (variació diürna, corba diürna d'un element meteorològic).

Divergència

Condició en la qual, en una àrea determinada de la superfície terrestre, surt més aire, per efecte del vent, del que hi penetra. Aquesta condició requereix l'existència d'un moviment descendent o de subsidència de l'aire.

Dorsal

Prolongació d'un anticicló, que en la carta del temps es presenta a vegades com una extensió del relleu isobàric en forma d'esquena d'ase, preferentment cap a la banda polar de les altes pressions. (Vid. Falca d'alta pressió.)

Draperies

Vels lluminosos en forma de cortinatges que a vegades presenta l'aurora polar.

Drosògraf

Drosòmetre inscriptor.

Drosòmetre

Aparell per a mesurar la quantitat de rosada.

Durada de la insolació

Temps durant el qual ha lluït el Sol (generalment, en un dia o en un any). En la pràctica, temps durant el qual ha estat impressionat l'aparell inscriptor de la insolació. Aquesta mesura és molt influïda per l'absorció atmosfèrica. L'heliògraf de Campbell-Stokes deixa de marcar quan hi ha vels cirrosos un xic densos o quan el Sol és a menys de 5° d'altura sobre l'horitzó, malgrat que l'astre sia perfectament visible. Si s'usa com a inscriptor el termòmetre diferencial de contactes elèctrics, la durada marcada per l'aparell és encara més curta que la de l'heliògraf. Per aquest motiu, se sol afegir als resultats del termòmetre diferencial un terme de correcció determinat empíricament.