G

Ganxo de tempesta

Petita prominència de la corba del barògraf, situada generalment en el lloc més baix d'una caiguda de pressió. És deguda al pas d'una tempesta o d'una línia de torbonades. Els alemanys en diuen "nas de tempesta", expressió més gràfica, perquè no es tracta d'una pertorbació "ganxuda" del barograma, sinó d'una petita pujada seguida d'una davallada.

Garbí

Vent del SW o del SSW. Aquest nom s'aplica principalment a la marinada que ve del rumb esmentat ("el garbí, a les set se'n va a dormir"). Si és un vent general del SW s'anomena llebeig.

Garbinada

Vent fresc de garbí.

Gas

Fluid que pot expandir-se indefinidament per efecte de la disminució de pressió. D'un gas ideal que obeís exactament les lleis de Mariotte i de Gay-Lussac, se'n diu gas perfecte.

Gebrada

Dipòsit general de gebre damunt els objectes.

Gebratge

Fet de dipositar-se gebre damunt els objectes que es troben dins un núvol en sobrefusió. S'aplica especialment al cas dels avions que volen dins un núvol de tals condicions.

Gebre

a) Cristalls de glaç que es dipositen de les boires i en temps fred (temps de boira), principalment sobre les superfícies verticals, majorment en les puntes i arestes dels objectes, i que, creixent cara al vent, poden formar gruixes d'una espessor considerable, amb l'estructura de la gelada. El procés de formació és probablement anàleg al del calabruix. b) Masses de glaç, el dipòsit de les quals es fa com en el cas precedent, però que provenen de boirades humides o de roines en sobrefusió, de manera que llur estructura és anàloga a la de la calamarsa. Ambdues formacions, a) i b), esdevenen particularment a muntanya

c) Com en b), però degut al pas de l'aire calent i humit prop dels objectes que estan encara a sota de 0°

d) En alguns llocs de Catalunya, en diuen gebre de la gelada. És preferible no confondre els dos conceptes.

Gelada

Cristalls de glaç que durant les fortes radiacions nocturnes es formen damunt les herbes i en general damunt els objectes mals conductors de la calor, els quals es refreden, per sota de 0°C, fins al punt de rosada de les capes més baixes de l'aire.

Gelada envidriada

Gruixa homogènia de glaç transparent que es diposita el mateix a les superfícies verticals que a les horitzontals, i és deguda a pluja o a roina en sobrefusió.

Gelada negra

Vid. Rostir-se les plantes.

Gelera

Lloc on la neu no es fon en tot l'any. (Diccionari general.)

Geofísica

Estudi dels fenòmens físics naturals que esdevenen a la terra, a l'atmosfera i al mar. Una de les seves branques és la Meteorologia.

Geopotencial

Potencial del camp gravitatori terrestre. Se sol prendre com a zero d'aquest potencial el del nivell del mar.

Geostròfic

Vid. Vent geostròfic.

Glaç

Aigua congelada.

Glaçada

El fet de glaçar- se l'aigua dels reguerons, basses, etc., per un refredament de l'ambient. (Diccionari general.) El fet de glaçar-se la saó de la terra per efecte del fred. Convé no aplicar aquest nom a la gelada, a fi de distingir els dos fenòmens, que són diferents. (Vid. dia de glaçada.)

Glaçar

a) Baixar la temperatura a sota de 0°C. b) Formar-se glaç a la superfície de l'aigua quieta. Els fenòmens a) i b) són diferents, car l'aigua en petites gruixes pot evaporació.

Glacera

Massa de glaç formada en una regió de neus perpètues i que es mou lentament rost avall. (Diccionari general.)

Glaciació

a) Congelació. b) Dipòsit o formació de glaç procedent del vapor d'aigua atmosfèric.

Globus pilot

Petit globus de cautxú, que es deixa anar lliure, ple d'hidrogen, a fi d'observar els vents superiors.

Globus sonda

Globus de cautxú, lliure, més gran que un globus pilot, senzill o acoblat de dos en dos, amb el qual s'eleva un meteorògraf en l'atmosfera.

Glòria

Conjunt de cercles concèntrics i acolorits que envolten l'ombra del cap de l'observador projectada en un banc de boira.

Golfada

Mal temps i mala mar radicats en un golf o procedents d'ell. Especialment es diu del Golf del Lleó.

Gotellada

Pluja de curta durada, de gotes grosses i espaiades. (Diccionari general.) Menys important que el ruixat, com aquest ho és menys que el xàfec.

Gradient

Pendent. En Meteorologia, disminució d'un element meteorològic per unitat de distància, comptada normalment a les superfícies o a les línies d'igual valor d'aquell element. Com magnitud vectorial que és, admet la descomposició en diverses direccions (vertical, etc.). Són especialment importants en Meteorologia el gradient horitzontal de pressió comptat normalment a les línies isòbares, i el gradient vertical de temperatura. Del primer se'n diu senzillament gradient isobàric i es mesura en mil·libars per 100 km o per grau de cercle màxim terrestre (111 km). Del segon se'n diu gradient tèrmic i es compta en graus centígrads de disminució per 100 metres d'altitud.

Gradient adiabàtic

Gradient tèrmic vertical, en l'atmosfera lliure, de 0,98°C per 100 metres, que correspon a l'ascensió adiabàtica de l'aire sec. A vegades es dóna el mateix nom al gradient tèrmic corresponent a l'ascensió adiabàtica de l'aire saturat.

Gradient autoconvectiu

Vid. Inestabilitat mecànica.

Gradient del potencial elèctric

(O abreujadament, gradient elèctric.) Variació del potencial elèctric de l'atmosfera amb l'altitud. El seu valor és molt variable, entre límits amplíssims; a les planúries i en bon temps, és de l'ordre de 100 volts per metre.

Gradient normal

Gradient tèrmic vertical de 0,65°C per 100 metres, que és el que en promig es troba a la troposfera.

Gradient superadiabàtic

Gradient tèrmic vertical superior a l'adiabàtic. Com més excedeix d'aquest, més inestable és l'equilibri atmosfèric; per aquest motiu, del gradient superadiabàtic se'n diu també gradient inestable.

Granets de glaç

Granets transparents, durs com el glaç, de 1 a 4 mm de diàmetre. Quan cauen sobre un sol dur, reboten. Són produïts per gotes de pluja que, en travessar una gruixa d'aire fred, s'hi han congelat.

Grau de refredament

Factor de refredament.

Grau higromètric

Humitat relativa.

Gravetat normal

Valor de l'acceleració deguda a la gravetat, als 45° de latitud geogràfica i al nivell del mar. Aquesta acceleració és de 980,66 centímetres/seg2, i és la que es pren com a tipus per a la reducció de la pressió atmosfèrica observada amb un baròmetre de mercuri.

Gregal

Vent del NE.

Grop, gropada

Tempestat congriada sobtadament; cop de vent i d'aigua impetuós. (Diccionari general.) A l'Empordà anomenen gropada els paroxismes de la tramuntana.

Grua (o estel)

Artefacte, fet generalment de trossos de tela a tall de veles i retingut per un cordill o fil metàl·lic, que s'enfila en l'atmosfera per l'efecte del vent. En Meteorologia se solen usar els estels per a portar meteorògrafs a l'atmosfera lliure.