C

C.G.S

Abreviatura de "centímetre, gram, segon" usada per a designar el sistema d'unitats que té per base el centímetre de longitud, el gram de massa i el segon de temps mig.

Cabrejar

En esgarrapar la cresta de les ones, el vent produeix unes clapes d'escuma, les quals, metafòricament, s'anomenen cabres. D'ací el verb cabrejar, que significa que la mar exhibeix aquesta acció del vent. (Patxot: observacions de Sant Feliu de Guíxols.)

Calabruix

Grans blancs i opacs, de 1 a 5 mm de diàmetre, de la mateixa estructura que la neu. Són trencadissos i s'aixafen fàcilment. Si cauen sobre un terreny dur, reboten i sovint es trenquen. Esdevenen principalment amb una temperatura al voltant dels 0°C, moltes vegades abans o al mateix temps que la neu ordinària. El calabruix de petit diàmetre és anomenat generalment calabruixó.

Calamarsa

Grans d'aigua solidificada, mig transparents, rodons, rarament cònics, de 2 a 5 mm de diàmetre. Sovint tenen un nucli de calabruix cobert per una clovella de glaç. Àdhuc quan cauen sobre un terreny dur, el cobreixen sense trencar-se, i són difícils d'aixafar. Com que solen caure amb una temperatura propera a 0°C i sovint ensems amb la pluja, són humits.

Calamarsada

Precipitació en forma de calamarsa, en particular si és quelcom abundant.

Calibratge

Determinació de les correccions que cal aplicar a les lectures d'un instrument per a obtenir valors exactes.

Calitja

Lleu opacitat de l'aire, deguda a partícules de pols provinents de regions seques, o partícules de sal, seques i tan petites que no es poden sentir al tacte ni veure a simple vista, però que donen a l'aire un aspecte fumós característic. La calitja estén un vel uniforme sobre el paisatge i n'entela la coloració. Vist sobre un fons fosc, aquest vel té un to blavós ("els horitzons blaus"), però sobre un fons clar (p. ex., núvols a l'horitzó, muntanyes nevades, el Sol) la seva tonalitat és d'un groc brut o roig-groguenc; això la diferencia de la boirina, que és grisenca, encara que la intensitat de les dues pot ésser la mateixa.

Calitja òptica

Boira òptica poc intensa.

Calma

Absència de vent sensible, que es reconeix en què el fum puja verticalment.

Calmes equatorials

Zona equatorial oceànica on regnen calmes o vents fluixos i variables, i pluges freqüents i torrencials.

Calmes subtropicals

Zona de calmes i vents febles i de bon temps, que es troba a les latituds de 30° a 35° entre els alisis i els vents de ponent de les latituds més elevades.

Caloria

Caloria-gram o petita caloria. Quantitat de calor necessària per a fer pujar 1°C la temperatura de 1 gram d'aigua a 15°C.

Cap

En un sistema nuvolós depressionari, la part que va al davant, formada per cirrus, cirrocúmulus i cirrostratus. En la terminologia francesa se'n diu front, però avui sembla reservar-se aquest nom per a designar els fronts de discontinuïtat.

Cap de núvol

a) Núvol fragmentat del qual cau una gotellada. b) La gotellada mateixa.

Càpsula de Vidi

Cadascuna de les càpsules de metall ondulat, buides o quasi buides d'aire, que constitueixen l'òrgan sensible d'un barògraf o d'un baròmetre aneroide.

Caputxa

a) Bufanda nuvolosa o pileus, de textura sedosa i de forma preferentment lenticular, que a vegades es forma just damunt els núvols convectius o poc per sobre d'ells. b) Núvol paràsit en forma de còfia que a vegades se situa al cim de les muntanyes altes. (Vid. Barda.)

Característica

Característica de la tendència baromètrica. Forma de la corba del barògraf durant les tres hores que precedeixen l'instant d'una observació.

Cart

Quadrant, quart o sector d'on ve el vent. D'ací el verb descartejar-se, és a dir, "eixir el vent fora del cart". Són termes mariners. (Patxot: Observacions de Sant Feliu de Guíxols.)

Carta o mapa del temps

Mapa on és representat l'estat del temps en una àrea extensa, ja sia per a un instant determinat, ja per al promig d'un cert període.

Carta isentròpica

Carta del temps on es representa la distribució de pressions en una superfície isentròpica (o d'igual temperatura potencial) determinada, i la dels nivells de condensació del vapor d'aigua.

Carta isobàrica

Carta del temps on es representa amb preferència la distribució de la pressió atmosfèrica al nivell del mar o a un nivell superior (500, 1000, etc., metres).

Catabàtic

Adj. Vent descendent per efecte de la seva velocitat adquirida o la seva major densitat en relació amb l'aire circumdant. El descens és produït, en aquest darrer cas, per la baixa temperatura de l'aire descendent.

Catafront

Front de discontinuïtat en el qual l'aire calent llisca cap avall.

Catal·lobares

Adj. S'aplica a les isolínies d'igual variació de pressió quan aquesta variació és en descens.

Catatermòmetre

Termòmetre de bola molt gran i amb l'escala compresa entre 35° i 38°C que serveix per a mesurar el poder refrigerant o factor de refredament de l'aire, per l'observació del temps que triga l'aparell a baixar dels 38° als 35°C.

Cavalls

Si es guaita la mar, des del seu mateix nivell, cap a l'horitzó, s'hi veu projectar el botiment de les onades, que en aquestes condicions aparenten córrer en cavalcada, els membres de la qual s'anomenen cavalls. (Patxot: Observacions de Sant Feliu de Guíxols.)

Cel cirrós

Cel cobert en gran part de cirrus o cirrostratus. S'usa més freqüentment aquesta denominació quan la nuvolositat és de cirrostratus poc densos.

Cel d'escata

Cel de cirrocúmulus o de petits altocúmulus lacunars.

Cel lletós

Cel blanquinós; p. ex., per ésser cobert d'un vel molt lleu de cirrostratus.

Celístia

Claror nocturna del cel, deguda a les estrelles.

Centígrada

Adj. Es diu de l'escala termomètrica que té el 0° a la temperatura del glaç en vies de fusió, i els 100° a la d'ebullició de l'aigua a 760 mm de pressió. Se la designa pel símbol °C.

Centre d'acció

Regió de la Terra que per la seva temperatura, pressió o altres circumstàncies exerceix una influència considerable en l'estat i evolució del temps en altres regions.

Ceraunòfon

Receptor de ràdio combinat amb un radiogoniòmetre, ideat per a captar els sorolls atmosfèrics de la T.S.F. i determinar la direcció on es troben les tempestes llunyanes.

Ceraunògraf

Aparell, avui poc usat, inscriptor de les descàrregues elèctriques de l'atmosfera. Era, en essència, un aparell receptor de telegrafia sense fils.

Cerç

Vent fred del NW, generalment amb temps serè. El mot sembla ésser avui peculiar de la Catalunya occidental i d'Occitània.

Cercle (o arc) circumzenital

Fenomen d'halo consistent en un cercle de 4° fins a 30° de radi, que té el centre al zenit; és fortament acolorit amb els colors de l'iris, amb el vermell a la part exterior.

Cercle de Bishop

Cercle de color bru rogenc, que en algunes ocasions es veu a l'entorn del Sol amb cel serè; comprès generalment entre els 10° i els 20° de distància a l'astre. És atribuït a un efecte de difracció produït pel polsim volcànic suspès en les altes regions de l'atmosfera.

Cercle d'Ulloa

Cercle blanc, molt exterior a la glòria irisada, que s'observa al voltant de l'ombra del cap de l'observador projectada en els núvols o la boira. Se'n diu també halo de Bouguer, encara que no sembla ésser cap veritable fenomen d'halo.

Cercle parhèlic

Cercle més o menys brillant, paral·lel a l'horitzó, que passa pel Sol. Pot ésser visible, quan hi ha cirrostratus, per efecte de la reflexió de la llum en les facetes verticals dels cristallets de glaç.

Cianòmetre

Dispositiu per a mesurar-la intensitat de la blavor del cel.

Cicle de Brückner

Cicle d'uns 35 anys de durada (variable entre 25 i 50), durant el qual el temps oscil·la entre una situació de fred humit i una de calor i sequedat.

Cicló

Regió de pressió baromètrica baixa. Actualment es tendeix a reservar aquest nom per als ciclons tropicals, i s'anomenen depressions els de les zones temperades, o "ciclons extratropicals".

Ciclostròfic

Adj. Es diu de la component del vent deguda a la forma curvilínia de les isòbares.

Circulació

En aerodinàmica, s'entén per circulació, en una corba tancada, la integral de la velocitat pel camí: C = INTEGRAL(vds) =INTEGRAL(vdx+vdy+vdz). En la rotació elemental d'un element fluid, la circulació d'un punt és igual al producte de la vorticitat per l'àrea escombrada pel radi vector del punt.

Circulació atmosfèrica

Conjunt dels vents del planeta, com formant part d'una circulació general de l'aire.

Cirrocúmul

Forma catalanitzada del nom cirrocúmulus, usada freqüentment en la conversació.

Cirrocúmulus (Símbol, Cc)

Sostre o banc de núvols alts, cirrós, compost de petits cabdells blancs o de bales molt petites, sense ombres i arrenglerats en una o dues direccions Provenen d'evolució dels cirrus o estan evidentment relacionats amb ells.

Cirrostrat

Forma catalanitzada del nom cirrostratus, usada freqüentment en la conversació.

Cirrostratus (Símbol, Cs)

Núvol alt en forma de vel fi, blanquinós, que no esborra els contorns dels discs solar o lunar, però que dóna lloc a fenòmens d'halo.

Cirrus (Símbol, Ci)

Núvols alts isolats, de textura fibrosa, com tènues filagarses, sense ombres pròpies, generalment blancs i sovint d'una lluentor sedosa.

Clariana

Aclarida de poca extensió. Clap serè entre núvols.

Claror (o llum) anticrepuscular

Claror en forma d'arc, que a sortida o posta de Sol es presenta en la part oposada a l'astre, part de fora de l'ombra grisa de la Terra. (Vid. Arc crepuscular.)

Clima

Estat ideal del temps, definit pels promitjos dels elements meteorològics d'un país (normals), per llurs valors extrems i per les condicions promitges de freqüència o durada de cada valor particular.

Clima solar

Part del clima d'un país, que fa referència a la quantitat i intensitat de les radiacions solars que hi arriben.

Climàtic

Adj. Relatiu al clima.

Climatologia

Estudi dels climes.

Climograma

Esquema senzill, numèric o gràfic, del clima d'una localitat. Numèricament, el climograma és una reunió de xifres disposades a tall de fórmula i que donen els valors promitjos i extrems dels elements meteorològics. Gràficament, pot ésser una línia poligonal tancada, els vèrtex de la qual corresponen als mesos successius i donen, en un sistema de coordenades cartesianes, dos dels elements més importants del clima.

Clotada depressionària

En una depressió mòbil, la línia (pròximament perpendicular a la trajectòria del centre) que en un instant donat uneix els punts en els quals la pressió local passa pel seu valor mínim. Sol coincidir amb el front fred. Algunes vegades s'usa el mateix nom per a designar una vall depressionària, amb un significat oposat al de dorsal.

Coalescència

Unió de dues gotes d'aigua en una de sola, o de dues masses d'aire humit en una de sola.

Cobert

Adj. En la pràctica, és costum anomenar cobert aquell estat del cel en el qual la nuvolositat total és de 8 a 10 dècimes. (Vid. Dia cobert.)

Codi

Taula o llista d'equivalències per al xiframent i desxiframent dels meteorogrames.

Coeficient d'aridesa

Nombre amb el qual s'expressa el grau d'aridesa d'un clima. Una forma senzilla d'aquest coeficient és el coeficient de pluviositat.

Coeficient de bescanvi

Coeficient que defineix el grau de bescanvi turbulent (de calor, quantitat de moviment, etc.) entre dues masses d'aire; depèn de la densitat de l'aire i de la rapidesa de la turbulència.

Coeficient d'extinció

Nombre que mesura la rapidesa amb què s'extingeix una radiació en travessar l'atmosfera, per efecte de l'absorció molecular. És el logaritme negatiu del factor de transmissió: n=-ln(q).

Coeficient de pluviositat

Relació entre la quantitat de pluja (mensual, anual) i la temperatura mitja respectiva.

Coll

Regió de la superfície terrestre compresa entre dos anticiclons i dues depressions, de manera que les isòbares hi determinen, si es consideren com a línies de nivell, la forma d'un coll entre muntanyes o la d'una sella.

Col·lector

a) Òrgan dels aparells destinats a mesurar el camp elèctric de l'atmosfera, que té per objecte posar-se al potencial del lloc on se'l col·loca. b) Part del pluviòmetre o pluviògraf destinada a recollir la pluja i limitar la superfície de captació.

Columna solar

Columna vertical de llum que passa pel disc del Sol, generalment quan aquest astre és a prop de l'horitzó. És produïda per la reflexió dels raigs solars en els cristallets de glaç de l'atmosfera.

Comparador

Aparell per,a comprovar la graduació d'un instrument (termòmetre, baròmetre, etc.) posant-lo en igualtat de condicions amb un instrument patró, de graduació exacta o perfectament coneguda.

Compensació d'instruments

Eliminació dels efectes d'un fenomen en els aparells destinats a mesurar-ne un altre. Per exemple: els aneroides contenen artificis per a fer-los independents de la temperatura.

Comptador de nuclis

Aparell per a determinar el nombre de nuclis de condensació; continguts en l'aire, per centímetre cúbic.

Comptador de pols

Pulvímetre.

Conca

Porció de la superfície terrestre que vessa les aigües pluvials en un llac o un riu determinat.

Condensació

Transformació d'un vapor en líquid quan aquell ultrapassa les condicions de saturació. S'aplica també el mateix nom a la transformació directa del vapor en sòlid, encara que en aquest cas és més correcte el nom de sublimació.

Condensacions ocultes

Les que dipositen aigua líquida en el terreny, però que no poden ésser mesurades amb el pluviòmetre (rosada, gelada, boires humides, etc.). En alguns llocs, les condensacions ocultes tenen una importància comparable a la de les precipitacions ordinàries.

Condicions normals

Per a l'aire, se solen suposar les de 760 mm de pressió i 0°C de temperatura. Amb menys de freqüència, en alguns càlculs es pren com a pressió normal la de 1000 mil·libars, o com a temperatura normal la de 15°C.

Conducció

Transmissió lenta de la calor a través de la matèria, d'unes molècules a les veïnes i dels llocs de temperatura alta als de baixa, sense transport de la matèria mateixa.

Conímetre

Pulvímetre.

Coniscopi

Aparell per a revelar la major o menor abundor de pols en l'aire.

Conservatisme

Grau de constància d'un element meteorològic, quan una massa d'aire està sotmesa a causes que la modifiquen.

Constant

Magnitud que es conserva pràcticament invariable entre els límits dins els quals es considera un fenomen físic.

Constant solar

Intensitat de la radiació solar fora de l'atmosfera i reduïda a la distància mitja de la Terra al Sol. Es mesura en calories per cm2 i per minut, o en mil·liwatts per cm2.

Continentalitat

Factor amb el qual s'expressa la influència de la distància al mar en el clima d'un lloc. Els climes "continentals" o de major continentalitat són els que presenten majors oscil·lacions de temperatura d'un cap de l'any a l'altre.

Contra-alisis

Vents que en la regió dels alisis bufen a vegades en direcció oposada a aquests, a una altitud de més de 1000 m.

Contrabrisa

Corrent superior de compensació, oposat a la brisa marina. Retorn de la marinada.

Contracorrent

Retorn.

Convecció

Procés de transport de la calor per translació de l'aire d'un nivell a un altre de superior. Se'n diu també del "moviment convectiu" ascendent de l'aire, produït per un augment local de la temperatura.

Conveccions penetrants

Petits corrents de convecció que travessen capes d'aire estables, sense alterar-ne gaire l'estratificació .

Convergència

En el moviment horitzontal del vent i en una àrea determinada de la superfície terrestre, afluència d'aire en quantitat superior a la que en surt. La convergència> requereix moviments ascendents de l'aire damunt la superfície considerada.

Conversió

Transformació de la mesura d'una magnitud, donada en un sistema d'unitats, en la que li correspon en un, altre sistema. La lamentable multiplicitat de sistemes d'unitats que encara estan en ús en les ciències físiques, exigeix molt sovint la conversió dels uns en els altres.

Corona

Petit cercle més o menys irisat que envolta el Sol o la Lluna quan passen darrera de certs núvols. Molt sovint està reduïda a l'aurèola, de color blanc blavenc amb vores rogenques. La corona és un efecte de la difracció de la llum.

Corpus sant

(Vid. Foc de Sant Telm).

Correcció

Modificació, generalment petita, de la lectura d'un instrument, a fi d'obtenir un valor independent dels errors de mesura.

Correcció de gravetat

Reducció a la gravetat normal. Correcció que cal aplicar a l'altura de la columna en els baròmetres de mercuri per a tenir la que mesuraria l'aparell, amb la mateixa pressió atmosfèrica, si es trobés en la latitud de 45° i al nivell del mar.

Correcció de zero

Quantitat, positiva o negativa, que cal afegir a la lectura d'un instrument per a corregir-la de l'error de posició del zero de l'escala.

Correlació

Interdependència de dues magnituds variables, posada de manifest per les seves variacions simultànies. El coeficient de correlació és un nombre comprès entre -1 i +1, que mesura el grau d'aquesta interdependència.

Corrent equatorial

Corrent atmosfèric de l'hemisferi boreal, que ve generalment del SW i neix al sud del paral·lel de 30°.

Corrent polar

Corrent d'aire procedent de les regions polars.

Corrents tel·lúrics

Corrents elèctrics que circulen naturalment per l'escorça terrestre.

Cos

Part central d'un sistema nuvolós, formada principalment per altostratus i nimbostratus, freqüentment amb pluja seguida.

Cos d'aire

Massa d'aire.

Crepuscle

Claror que hi ha des del trenc d'alba fins a la sortida del Sol, o des de la posta del Sol fins a ésser nit fosca. (Diccionari general.) És produïda per la reflexió i difusió de la llum solar en l'atmosfera. El crepuscle civil dura mentre és possible el treball ordinari a l'exterior, o sia mentre el Sol no és a més de 6° sota l'horitzó. Passat aquest límit fins a la total extinció de la claror del dia, o sia fins que el Sol arriba a 18° sota l'horitzó, es té el crepuscle astronòmic.

Creu del Sol (o de la Lluna)

Reunió, prop del disc del Sol, d'una columna i d'un arc de cercle parhèlic, que en conjunt fan l'efecte d'una creu lluminosa.

Cua

Part posterior d'un sistema nuvolós depressionari, caracteritzada per núvols de forta convecció i ruixats isolats.

Cubeta

Vas petit, ple de mercuri, on va ficat l'extrem inferior, obert, del tub d'un baròmetre. (Diccionari general.)

Cullera

Cadascuna de les semiesferes de l'anemòmetre de Robinson (anemòmetre de culleres).

Cúmul

Forma catalanitzada del mot cúmulus, usada freqüentment en la conversació.

Cúmulonimbus (Símbol, Cb)

Masses puixants de núvols, amb forta creixença vertical, que s'aixequen damunt d'una socolada cumuliforme, en forma de muntanyes o de torres, la part superior de les quals és de textura fibrosa i a vegades es desplega a tall d'enclusa.

Cúmulus (Símbol, Cu)

Núvols espessos, de creixença vertical, el cim dels quals forma cúpula i és guarnit de protuberàncies arrodonides, mentre la base és gairebé horitzontal.