R

Radiació

a) Transmissió de l'energia d'un cos, a través de l'espai o d'un medi transparent, quan aquesta radiació té lloc en forma d'ondulacions poc o gens pertorbades. b) L'energia transmesa en aquesta forma.

Radiació còsmica, penetrant o de Hess

Radiació procedent de l'espai extraterrestre, més intensa a les altes regions de l'atmosfera, i que, més que amb les radiacions de l'espectre, té analogia amb les emissions de les substàncies radioactives.

Radiació terrestre

Emissió d'energia radiant de la Terra cap a l'espai.

Radiosonda

Aparell de sondatge de l'atmosfera lliure portat per un globus-sonda i que emet automàticament senyals per telegrafia sense fils, indicadors de la pressió, temperatura i humitat.

Raig verd

Coloració verda intensa del primer (o darrer) punt visible del Sol a la sortida (o a la posta) de l'astre. Dura un parell de segons i sembla ésser degut a la refracció i dispersió atmosfèrica.

Raigs actínics

Radiació corresponent a la regió de curtes longituds d'ona de l'espectre visible, i sobretot a l'ultravioleta, i que es distingeix per produir principalment efectes químics.

Raigs crepusculars

Faixes alternativament fosques (blavoses) i clares (rogenques) que a vegades divergeixen del lloc on el Sol es troba sota l'horitzó. En algunes ocasions convergeixen per la banda oposada (raigs anticrepusculars). Són efectes d'ombra en l'alta atmosfera, produïts per núvols o per muntanyes, i llur convergència o divergència és un efecte de perspectiva.

Ramioles

Quan la mar apareix "blanca" de tan calma que és, les primeres alenades del ventet hi pinten enfosquiments irregulars i volanders que són anomenats ramioles, les quals vénen a ésser, doncs, uns verberols molt esllanguits. (Patxot: observacions de Sant Feliu de Guíxols.)

Ratxa

Fluctuació, de pocs segons de durada, de la velocitat del vent. És deguda a la turbulència de l'aire. Molt sovint es dóna el nom de ratxa a la fase de velocitat màxima de cada fluctuació.

Ratxositat

a) Qualitat del vent que bufa a ratxes. b) Nombre que mesura la intensitat de les ratxes; per exemple, relació entre l'amplitud de l'oscil·lació de velocitat i la velocitat mitja del vent.

Recalmó

Minvada transitòria del vent.

Recorbar

Canviar de direcció un cicló tropical. Més particularment, efectuar en el seu moviment de translació la típica virada des de la direcció E-W a la SW-NE. (NW-SE a l'hemisferi austral).

Reducció

Substitució d'un valor observat per un altre de calculat en funció d'ell, a fi de facilitar la comparació amb altres valors anàlegs (p. ex., reducció de la temperatura o de la pressió al nivell del mar).

Refredament dinàmic

Disminució de la temperatura d'un gas per efecte de la seva expansió.

Regió advectiva

Estratosfera.

Regió convectiva

Troposfera.

Regle de Gold

Escala annexa al termòmetre d'alguns baròmetres marins, que està dividida en mil·libars i dóna directament la correcció de temperatura que cal aplicar a l'altura baromètrica llegida.

Relació de mescla

Quantitat de vapor d'aigua, en grams per cada quilogram d'aire perfectament sec. És una traducció literal, segurament poc reexida, del nom mixing ratio anglès.

Relleu isobàric

Conjunt de la distribució de les pressions al nivell del mar (o a un altre nivell preestablert) en un moment donat. Aquesta designació prové de comparar les línies isòbares amb les corbes de nivell d'una representació topogràfica. Seguint aquesta analogia és que es parla, p. ex., d'enfondir-se o omplir-se una depressió.

Rem de gropada

Torbonada (Patxot: Meteorologia catalana.)

Remolí

Moviment vorticós que es produeix en un fluid viscós quan passa prop d'un obstacle o quan dos corrents fluids passen a prop l'un de l'altre. En l'atmosfera, la viscositat de l'aire dóna lloc a remolins de diferents dimensions i aparences (ratxes, turbulència en algunes capes altes, remolins de pols, etc.).

Remolí de vent

Cop de vent que avança en forma de vòrtex d'eix quasi vertical, de diàmetre generalment petit, però que pot assolir algunes desenes de metres d'alçària, amb força suficient per a aixecar pols i sorra. (Vid. Barrufet de vent.)

Representació analítica

Representació, per mitjà d'una fórmula matemàtica, de la correspondència entre dues o més quantitats variables. És freqüent començar per una representació gràfica, la qual serveix de guia en la recerca de la llei analítica més adequada.

Representació gràfica

Procediment geomètric de representar la correspondència entre dues o més quantitats variables. En el cas de dues, sol ésser una corba referida a coordenades cartesianes o polars. En el cas de tres, se sol acudir al traçat d'un sistema d'isopletes.

Representatiu

Adj. Es diu del valor observat d'un element meteorològic (temperatura, etc.) que no ha estat influït per causes locals o per la proximitat de la superfície terrestre, i que per consegüent caracteritza una massa d'aire.

Resiliència

Resistència que oposa l'aire, en determinades circumstàncies, a ésser foragitat, en direcció vertical, del lloc que ocupa, o a tornar-hi quan n'ha estat tret.

Ressol

a) Fals Sol. b) També se'n diu ressol de la claror intensa deguda a la reverberació dels objectes il·luminats directament pel Sol.

Resplendor alpina

a) Resplendor, entre groga i vermella, que il·lumina els cims nevats situats a la banda oposada al Sol quan aquest astre és a uns 2° sobre l'horitzó. b) Feble lluminositat que alguna vegada s'observa, en les mateixes condicions d'orientació, quan el Sol ja és 3° o 4° a sota l'horitzó.

Retard

Diferència, en temps, entre l'esdeveniment d'un fenomen (o la variació de la seva intensitat) i la seva indicació per un aparell destinat a revelar-lo o mesurar-lo.

Retorn

Corrent superior de compensació (contrabrisa, contra-alisi) corresponent a un vent inferior. Es diu particularment quan la direcció del vent superior i la de l'inferior formen un angle de més de 90°.

Retruny, Retrò

Variacions d'intensitat en el soroll del tro.

Roina

Precipitació molt uniforme de gotetes innombrables i minúscules (diàmetre ordinàriament inferior a 1/2 mm), que semblen gairebé flotar en l'aire i voleien compartint els seus moviments més lleus. La roina cau d'un sostre continu de stratus baixos i espessos. Al llarg de les costes i a muntanya, principalment, la roina pot donar una quantitat apreciable de precipitació, que fàcilment arriba a 20 mm en 24 hores.

Rondar

Canviar progressivament la direcció del vent, en particular si és en el sentit del moviment del Sol. Es diu, per exemple, que "el terral ronda" (o fa rondada) quan a sortida de Sol comença de girar des del sector nord cap a garbí, passant per llevant.

Rosa dels vents

Representació gràfica, per a un lloc i un període de temps determinat, de la freqüència del vent segons les direccions. Aquesta freqüència es pot referir solament al nombre de vegades que ha bufat de cada direcció, però també al nombre de vegades per a cada velocitat, o també simplement als quilòmetres recorreguts en cada direcció.

Rosada

Gotetes d'aigua que per efecte de la condensació directa en una gruixa d'aire en contacte immediat amb la terra, es diposita sobre les superfícies refredades per la radiació nocturna.

Rostir-se les plantes

Es diu quan les parts tendres dels vegetals es moren i es tornen d'un color fosc a causa d'una glaçada ("gelada negra", en contraposició a la "gelada blanca" o dipòsit de cristallets de glaç damunt les herbes).

Rufagada de neu

Nevada amb ratxes de vent.

Ruixat

Pluja escadussera i de curta durada, que cau de núvols isolats entre els quals hi ha cel serè. La intensitat de la precipitació sol ésser forta; i la durada no sol excedir gaire d'un quart d'hora. Els ruixats són típics de les masses d'aire fred i inestable que es troben a la rerassaga de les depressions i passen damunt la terra o la mar calentes.

Ruixats d'inestabilitat

Ruixats evidentment produïts per la inestabilitat vertical deguda a un escalfament excessiu de les capes inferiors de l'aire o a l'excessiva fredor de les capes altes.

Rumb nàutic

Rumb comptat des del nord o des del sud, de 0° a 90°. Per exemple, "Sud 52° a l'est".